Breath of the Wild 2 o com reiniciar una saga de forma magistral

Aquest és un article d’anàlisi i opinió personal.
El temps dirà si l’encerto o no.

Com a fan absolut de la saga The Legend of Zelda (i en especial, de les seves entregues en 3D), m’ha rondat durant molt de temps la idea d’escriure aquest article sobre la seqüela de Breath of the Wild. Per posar el meu granet de sorra entre les moltes teories i anàlisis que s’han publicat a Internet des del seu tràiler de presentació.

1 – No ho han dit, però el 2011 van REINICIAR la saga i van TRENCAR amb la cronologia “clàssica”

Com sabeu, l’any 2011, Nintendo va celebrar el 25è Aniversari de la franquícia The Legend of Zelda amb el llançament de Skyward Sword per a Wii i el llibre “Hyrule Historia“. El llibre va tenir molta repercussió, concretament per la pàgina on se’ns presentava PER PRIMERA VEGADA la ubicació de cada entrega cronològicament:

No va deixar a ningú indiferent, perquè Nintendo va presentar tres línies temporals paral·leles a partir dels esdeveniments d’Ocarina of Time. I es que no podien satisfer als fans, ni “lligar” correctament tal quantitat de videojocs havent-los dissenyat de forma independent l’un de l’altre i sense donar importància a la cronologia global.

Per tant, i en contra del pensament majoritari dels fans (el meu inclòs en aquell moment), amb aquest esquema no pretenien pas assentar les bases per a futures entregues, sinó embolcallar i tancar UN PASSAT i unes entregues de la forma més digna possible. Incloent i mesclant fins hi tot, les entregues menors (com les de portàtil) en clau d’homenatge.

THE LEGEND OF ZELDA: SKYWARD SWORD immortalitzava i segellava aquell moment d’inflexió per a la saga. Deslligant-se de la cronologia i enviant-nos al PUNT D’ORIGEN. On tot va començar. Estava més que premeditat, era una declaració d’intencions. El joc, bàsicament, s’esforçava per presentar-nos la primera ZELDA (i aclarir la seva importància mitjançant la reencarnació de la NOVA deessa Hylia) i el primer LINK (i aclarir la seva unió atemporal amb l’Espasa Mestra, l’espasa de la deessa, i Fay, l’esperit que la guarda).
Skyward Sword finalitza amb la creació del que serà el futur Regne d’Hyrule, i la maledicció de Demise (Heraldo de la Muerte) a Link i Zelda, com a personificació originària del MAL (o de la MALDAT).

Aquest cicle que es repetirà durant els propers segles i mil·lennis (retorn del Mal i la seva derrota gràcies a en Link i companyia) després de Skyward Sword, Nintendo l’encapsula en TOTES les entregues anteriors com un PAQUET. I a aquest paquet li posa nom amb l’arribada de BREATH OF THE WILD, anomenant-lo “ERA DELS MITES“.

Fragment extret del llibre Creating a Champion, de Nintendo.

Per tant, tenim, a dia d’avui, una NOVA CRONOLOGIA dividia en 3 ÈPOQUES CLARES:

1- ERA D’HYLIA, s’inicia amb la creació del món (amb les tres deesses originals Din, Nayru i Farore), inclou les batalles de la deessa Hylia (protectora del Triforce) contra el Mal, i conclou amb la seva reencarnació amb Zelda, el lligam etern de l’heroi amb la seva espasa (Link i Espasa Mestra) per protegir-la. El punt i final és la maledicció del Mal que perseguirà als protagonistes generació rere generació.

2- ERA DELS MITES (nom oficial que li posa Nintendo), que s’inicia amb el naixement del Regne d’Hyrule i el regnat de Zelda que suposarà el lligam del Triforce amb la família reial. La tribu Sheikah, devota de la deessa Hylia, també quedarà lligada a la família reial per protegir les futures reencarnacions de la deessa.
I aquesta era també inclou TOTES LES ENTREGUES DE LA SAGA, TOTES. Ignora les tres branques cronològiques i passen a formar part d’un sol grup de llegendes i contes que han passat de generació en generació. D’aquesta forma, els creatius de Nintendo es podran prendre la llibertat d’agafar quan vulguin elements “antics” de la saga per mantenir el seu “esperit”, el seu univers… en definitiva el seu LORE.

3- ERA D’HYRULE, quan es materialitza del REINICI de la saga. Quan s’aglutina TOT. Molts fans utilitzen el concepte “unificació de les tres línies temporals”, però no crec que ho estiguin entenent de debò. Sembla que ho atribueixin només a Breath of the Wild i creguin que qualsevol propera entrega podria “continuar” lligada a una de les tres branques en concret. NO. Oblidem-nos per sempre més de lligar res a la “cronologia d’homenatge”, perquè seria caure en l’error.
L’Era d’Hyrule s’inicia (a dia d’avui) 10.000 anys abans de Breath of the Wild, amb un nou HYRULE titànic, que precisament HOMENATJA amb els noms de les seves localitzacions a les entregues de l’Era dels Mites. Tancant un cicle i començant-ne un de nou.

La nova etapa comença amb un MAPA. Amb el naixement d’un nou món que RESPECTA els orígens de la saga.

2 – Breath of the Wild només tenia una missió: enamorar-nos del nou HYRULE.

I és per aquest motiu què, tot i convertir-se en el nou millor videojoc de la història i rebentar-ho amb excel·lents i deus a tort i a dret a nivell mundial… a Breath of the Wild LI FALTAVA ALGUNA COSA.

A hores d’ara ja deveu saber QUÈ li faltava, no? Sí, li faltava l’altra cama. Perquè BREATH OF THE WILD no estarà complet fins que no surti BREATH OF THE WILD 2 (i ho tenien tot planejat des del principi).

M’explico: amb Skyward Sword van fotre cullerada a la història de LINK I ZELDA a tope. Deixant-nos claríssim qui són i què representen COM MAI ABANS. Per tant, ja tenien les 2 primeres peces del tauler descartades. Amb Breath of the Wild, com que VOLIEN REINTERPRETAR la base jugable i els esquemes de disseny de la saga, van decidir centrar-se completament en el món (l’escenari) i les seves noves opcions. Potenciar l’aventura al màxim nivell, la diversió, i gaudir i sofrir HYRULE a parts iguals. És per aquest motiu que en Link i la Zelda, tot i tenir un arc narratiu boníssim… quedaven en segon pla.
En segon pla com l’Espasa Mestra que ni tan sols és necessària per passar-se el joc… en segon pla com les tribus… en segon pla com el Triforce… en segon pla com la deessa Hylia… en segon pla com les missions… en segon pla com les masmorres/bèsties divines…
Fins hi tot en segon pla com l’enemic principal/final … en Ganon… perquè aquí l’únic que importava era LA TEVA EXPERIÈNCIA AMB EL NOU HYRULE. L’exploració i l’aventura pures.
I aquesta ha estat la peça que han descartat ara, el nou món, el nou escenari, la nova jugabilitat, les noves físiques, les noves possibilitats… el nou Hyrule.

El tapís que recorda la llegenda de fa 10.000 anys és Sheikah. La tecnologia que suposadament va ser clau per a derrotar en Ganon va ser posteriorment enterrada, i a Breath of the Wild només funciona de suport opcional. Ens amaguen alguna cosa?

3 – WELCOME GANONDORF, KING OF THE GERUDO

Recordeu les 3 peces que ja han superat el reinici de la saga?
Zelda, Link i Hyrule.
En falta una.
Qui era l’enemic principal al Skyward Sword? En Demise (Heraldo de la Muerte), rei dimoni i encarnació del MAL. Té lògica, perquè ens volien presentar l’origen de l’antagonista estrella de la saga: en GANONDORF. Personatge reservat (sí) a les entregues CLAU de la sèrie.

Un dels malvats més recordats i “estimats” del sector del videojoc per la seva presència i personalitat. Per les seves diferents aparicions que l’han dotat (en el fons) d’humanitat, dels defectes de la humanitat: el desig de poder, d’ambició, de rancúnia i venjança, d’odi i solitud.

On era en Ganondorf a Breath of the Wild? No el vau trobar a faltar?
No em digueu que amb l’enemic final robòtic i el senglar de purpurina vau quedar satisfets… que un Ganon vaporós i eteri va omplir les vostres expectatives… no. Evidentment que no.

I per aquest motiu no podem més que posar-nos dempeus i aplaudir com a bojos davant d’aquest tràiler:

Ja el tenim aquí. I es que RES (de la història) de Breath of the Wild 1 tindrà sentit sense Breath of the Wild 2, perquè seran com un sol joc. Tot tindrà relació, tot quedarà lligat. I de forma magistral, aquests genis ens ho van amagar just davant dels nostres morros. Ens van muntar un pati de jocs on distreure’ns durant hores i hores, sense adonar-nos que cada element tindria una relació, un sentit, un significat, que descobrirem amb Breath of the Wild 2.

I ja ho tindrem tot de nou: un argument que ens apassionarà, uns personatges per recordar, uns escenaris evolucionats i una jugabilitat deliciosa per gaudir al màxim de 25 anys més de THE LEGEND OF ZELDA.

PD: Si voleu que li foti canya les teories (concretes) de Breath of the Wild 2 en un nou article… reuit i m’agrada per motivar-me una mica. Gràcies per arribar fins aquí i aguantar les meves flipades. xD

Hi ha un comentari

  1. Crec que, tot i que fa temps que tinc el joc aparcat perquè són poques les coses que m’hi queden per fer, si és que n’hi ha cap, el temps que he dedicat a Hyrule supera de llarg les quatre-centes hores. No sabria dir si hi ha cap altre videojoc a què hagi dedicat tant de temps, però han de ser ben pocs. I sóc un videojugador intensiu però no era, precisament, un fanàtic de la franquícia, ni de bon tros: cap altre The Legend of Zelda m’havia atrapat. Diria que això explica força la necessitat que Nintendo reiniciés la llicència.

    Tot i que hi ha consens a destacar l’aventura com a capdavantera de tots els rànquings i, indiscutiblement, un dels millors videojocs de la història, crec que, per una qüestió de perspectiva i de volum de producció de la indústria, potser no hem arribat a valorar prou encara la seva singularitat. Segurament, Breath of the Wild II contribuirà a fer que apreciem el reinici de la franquícia com cal.

    El joc encara és recent (encara em sorprenc sovint de conèixer amics videojugadors que encara no han tingut ocasió de jugar-lo, però que expressen la seva intenció de fer-ho aviat) i hi ha un constant flux de grans obres que ens mantenen ocupats a parlar sempre del més nou. Però, com apuntes, Nintendo ha embolcallat un passat complex que suposava un obstacle perquè la franquícia arribés a nous públics i ens ha servit una obra mestra que és un tribut als afeccionats que han dut la llicència fins on és avui però que alhora suposa una invitació engrescadora i d’un poder magnètic incomparable per a qualsevol persona que vulgui endinsar-se avui en un món fantàstic i perdre-s’hi.

    És cert que, almenys a hores d’ara, el món de Breath of the Wild queda coix. Tot i la màgia d’Hyrule i el repte que suposen les bèsties divines, les proves de les masmorres i l’hostilitat de bona part dels seus habitants, la corrupció de Ganon és un enemic eteri, nebulós. No hi ha un veritable antagonista en el joc que suposi una amenaça a l’alçada de l’heroi i converteixi la seva llegenda en un poema èpic. Esperem que la segona entrega ens satisfaci en aquest sentit. Són pocs els jocs que espero amb les ganes amb què espero Breath of the Wild II… cosa que explica el delit amb què he saltat a llegir el text quan he rebut el butlletí i que ja porti quatre paràgrafs de comentari.

    En fi… Per posar-te una pega al text, ja em perdonaràs, trobo que grinyola -per no dir que em fa esclatar el cap- quan en un text en català parles de “l’Heraldo de la Muerte” en comptes de referir-te a l’Herald (o el Missatger) de la Mort… A banda d’aquest detall, la teva és una molt bona aproximació especialitzada, pel teu bagatge i coneixement de la saga, a l’esforç de síntesi que suposa el magistral Breath of the Wild. Així que si en un altre article abordes les teories a què fas referència a la postdata, em tindràs el primer de la cua esperant a llegir-te.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.