Provem la Switch: crònica d’una flor al cul – per Obi Joan

No sóc el Rubius, ni treballo a cap web del sector dels videojocs. No sóc cap endollat, ni tampoc tinc un cosí a la “Gran N”. Simplement sóc un paio amb sort, amb una flor al cul gran com una casa de pagès.

Fa uns mesos AlertaJocs va premiar la fotografia de la meva guardiola amb forma de Switch de cartró amb el videojoc que jo volgués, la meva elecció va ser el Zelda per la Switch. No content amb això, encara em vaig presentar a un altre concurs organitzat per Nintendo on es buscaven vídeos originals i es feia una crida a canals de Youtube emergents, com el meu. Vaig provar sort i va sonar la flauta, no sense abans haver presenciat el “tongo” més gran que Nintendo ha dut a terme a la pell de toro… Si no en coneixeu els detalls busqueu #NinTONGO al Google.

Paper Switch.jpg

Pam! Sóc un dels 20 afortunats a qui regalaran una Nintendo Switch i la possibilitat de provar-la en primícia abans del seu llançament. Nintendo ens envia bitllets d’AVE i marxem cap Madrid amb un somriure d’orella a orella. A Madrid la cultura de bar és més viva i rica que aquí, o almenys a mi sempre m’ho ha semblat. Però encara els queda per aprendre que un bon entrepà arriba a l’excel·lència quan li suques tomàquet i un raig d’oli. Després d’engolir un llom amb formatge i una birra, els quatre Switchtubers que ens vam trobar allà, entrem a les instal·lacions on Nintendo té muntat el Showroom on rebre periodistes i Youtubers de renom (o mindundis afortunats com nosaltres).

El primer que provem és 1-2-Switch. Sense massa preàmbul ens planten un barret de cowboy i ens posen els Joy-cons a les mans. Ara són pistoles i estem en un duel del Far West. Qui dispari primer i més centrat guanya.

Després ens fan munyir una vaca. Aquí ja s’entreveu que això del la vibració HD no va de broma. Realment sembla que tinguis una meta a les mans que raja llet. No sé com coi ho han fet.

Tot seguit ens fan endevinar quantes boles “hi ha” dins el Joy-con. No encerto el número, però igualment al·lucino. Sembla bruixeria. Poca broma.

I després juguem a que un és un samurai amb una katana i l’altre ha de parar l’espasa amb les mans. Reminiscències dels temps de Wii que han perdurat, per bé de tots. Però tot això només era l’aperitiu.

IMG_20170211_161025433.jpg

Després ens van convidar a jugar a l’Arms a dobles. Un joc fàcil de jugar, però difícil de dominar. Filosofia marca de la casa. El meu company hipermotivat no em dona ni un segon de respir i mal aprenc els controls mentre m’atonyina de valent. Ens expliquen que també es pot jugar amb el comandament Pro o amb el Joy-con Grip. Però no li trobo tant la gràcia.

Suat i humiliat encara, ens passen al racó del Mario Kart, on podem jugar de totes les maneres possibles que permet la nova consola: cadascú amb un Joy-con a pantalla partida, cadascú des de la seva consola com si juguéssim online o en multi local i a la pantalla de la tele amb el ben retrobat mode batalla de globus. Aquest cop si amb “arenes” de batalla com Déu mana. El company que m’atonyinava fa una estona acaba demanant clemència i que ens “compinxem” contra la CPU.IMG_20170211_161305755.jpg

Espereu d’aquí no es baixa fins que es pari l’atracció! Ens porten a una sala tènue, amb cadires de Gamer, només il·luminada amb llum blava que fa brillar els Joy-cons de colors i tot el que és blanc, on juguem contra els empleats de Nintendo una èpica partida d’Splatoon 2. I dic una per què alguna cosa va fallar a la connexió i ja no hi va haver segona partida. Coses del directe. Però el mal ja estava fet: l’Splatoon 2 és un Must Have, malgrat i que el super salt es feia millor a Wii U.IMG_20170211_163439274.jpg

El millor estava per arribar, al racó més íntim de la sala ens espera l’as d’espases. El rei ha tornat. Ens diuen que ens posem còmodes, agafem el comandament pro (redéu quin gàdget més fabulós i còmode) i comencem a jugar la demo del Zelda Breath of the Wild. La immersió és total amb els cascs. “Link despierta, bla bla bla…”, i de seguida que puc surto a que li toqui el solet a l’heroi del temps. Hyrule és molt gran i la demo només dura uns 20 minuts.

Des de l’atalaia on sóc la panoràmica és colpidora “quina d’hores que m’hi passaré aquí…” Hi ha un ancià barbut que m’espera camí avall, parlo amb ell i no sé que diu, perquè la meva ment està corrompuda per la pressa. Agafo uns bolets, un pal, una destral que estava per allà tirada i ja puc anar a fer el brètol. Grimpo parets entre corredisses i veig una roca que em tempta a fer-la rodolar barranc a baix. Crec que no he mort a ningú però ja he experimentat amb les físiques del joc i són molt bones.

Un Bokoblin em sorprèn rere unes ruïnes i el despatxo ràpidament amb la destral. Segueixo corrent sense rumb, gaudint del verd paratge ple de gespa que balla amb la brisa i em distrec perseguint una papallona. Veig un toll d’aigua i m’hi llenço. En Link neda que neda mentre la barra de resistència s’esgota perillosament i no arribo a saber com es feia per submergir-se. L’heroi s’ofega i ressorgeix a la voreta més propera.

En sortir veig barranc avall una colla de Bokoblins fent-se una barbacoa prop d’un barrils de pólvora. En veure que puc fer rodolar una altre roca sobre d’ells em falta temps per fer-ho volar tot pels aires. Cullo ullals, pals, carn i no sé quines restes més de la deflagració quan de sobte una veu dolça i femenina (Zelda, potser?) em diu que vagi fins el punt que marca el mapa. Me n’hi vaig, despatxant pel camí a un altre Bokoblin amb una cuixa de ves a saber quin animal.

Un cop arribat al punt que marca el mapa, en Link posa la seva “Tablet” sobre una pedestal, el terra tremola sota els seus peus (no és vibració HD, però se li perdona) i emergeixen unes torres de sota terra per tot el territori. S’ha acabat la demo. Me n’adono d’allò que deia l’Einstein de que el temps és relatiu. Quina raó tenies nano, m’ha passat volant.IMG_20170211_170207636.jpg

Ebris de Hyrule, ens porten gairebé de bracet a provar el darrer joc, Snipperclips, un divertidíssim “puzle?” que millor jugar acompanyat. Cal anar fent formes i resolent petits reptes tot retallant al company. És difícil d’explicar però molt fàcil d’entendre quan ho veus.

I bé, més o menys això és tot el que donava de sí l’experiència. Dues hores molt intenses, ben aprofitades, que fan d’aquells que les vam viure, gent afortunada i agraïda. Però no passeu ànsia, ja queda poc, ben poc, per què tot això també sigui vostre. Atents al meu canal, on aquestes línies esdevindran imatges.

       Obi Joan

       Happy Gaming i que la força us acompanyi.

Visiteu el meu canal de Youtube: https://www.youtube.com/channel/UCg0c6PBYmy9AGpJOKfBtFHg

Anuncis

Hi ha 2 comentaris

  1. Jo tinc una pregunta: tu també els dels que veies millor els jocs a la pantalla petita que a la TV? En el fons del fons no serà una portàtil que es pot connectar a la TV i no a l’inrevés?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s