Ahir vam assistir uns amics a la Barcelona Games World. Amb el nostre flamant passi VIP de 20 i pico euros. Mai havia tingut un passi VIP de res i em fa il·lusió que sigui en la primera fira internacional de videojocs que es celebra a Barcelona, prop de casa. La meva il·lusió quan vaig pillar l’entrada fa mesos era la remota esperança de provar el nou Zelda Breath of the Wild. Però meeeeeh… així que les meves prioritats van transmutar en veure Horizon Zero Dawn, Last Guardian o Resident Evil 7.
Doncs bé, a les 14h premsa i visitants VIP vam poder entrar després d’haver dinat alguna cosa per les rodalies de l’antiga plaça de braus de les arenes. El primer que vaig fer va ser agenciar-me una cartera preciosa amb la Triforça gravada en mig relleu. Després vam provar un simulador de World Rally Championship. Poca gent a la cua… Malauradament costava 3€ però se’ls valia. No recordo que s’hagués de pagar per res més en tota la fira… El simulador de ral·lis no era un videojoc, era un vídeo projectat gravat com si tu estiguessis entre el pilot i el copilot. Va molar molt. Repetiria malgrat i haver de tornar a pagar, i això que sóc el típic català garrepa de manual. Hi cabien com 12 persones dins la cabina i les sensacions i sotracs que fotia em van impressionar.
En sortir vam anar a jugar a tot el que ens va plaure. Ratchet and Clank, Dragon Ball Xenoverse 2, Forza (crec que el 6, no controlo el tema…) en una cadira amb volant i pedals… i alguns jocs més. El Last Guardian res… Només premsa… ni tocar-lo amb un pal vam poder. Encara que a la nostre acreditació hi posés Visitant VIP… Allí dins ser VIP només serveix per evitar les aglomeracions que hi haurà divendres i dissabte. Val la pena, però el no haver pogut ni veure la punteta de Last Guardian o Horizon Zero Dawn o Resident Evil 7 em deixa un regust amarg. Després us parlo de la cua de Resident Evil 7, la única cua a destacar, amb escreix, de tota la fira.
Afortunadament (remarco l’afortunadament), jo i el meu amic vam poder provar la Playstation VR. Arribem al estand, ple de cortines negres, preguntem i ens diuen que només poden provar-ho els que s’han registrat a no sé on… xerrem una mica amb els de l’estand i al cap de poc una de les noies s’apiada de nosaltres i ens diu que si esperem una miqueta potser podem entrar… i efectivament. Al meu col·lega el colen d’estrangis i li toca un joc de matar zombis en una vagoneta, o alguna cosa per l’estil perquè no ho vaig poder veure, doncs una altra noia m’avisa i em diu que jo també puc provar alguna cosa. Li pregunto el què i em diu que el Batman VR… De puta mare! Sóc molt fan del ratpenat. I m’encanten els Arkhams.
Als dos minuts la consola es va penjar… Això em va anar bé per què així quan vaig poder tornar a començar ja li tenia la mida presa. El casc és còmode. Malgrat i que jo duc ulleres em va entrar mitjanament bé. Després em van posar els auriculars i em van agafar les mans per donar-me els PS moves. La immersió és total. Et flipes mirant-te les mans i xafardejant la mansió Wayne amb la mirada. Poca interacció però… L’Alfred em dona una clau, obro el piano i sota els meus peus s’obre l’ascensor que em durà a la Bat cova. El descens és genial, amb salts d’aigua i ratpenats sobrevolant. Però el millor comença quan et poses el Bat trajo i et comencen a deixar provar Bat coses. L’arpó, un escàner i els batarangs, que et pengen del cinturó. La precisió dels moves espatlla una mica la immersió (tremolors i alguna duplicació puntual) i quan tires batarangs el més difícil és fallar al blanc… el joc assisteix perillosament massa, com per tapar aquesta imprecisió. El 3D, pel meu parer es millorable, el vaig trobar poc nítid, però potser només hagués sigut qüestió d’ajustar-me millor el casc, qui sap.
La demo acaba com als 10 minuts. En general em va agradar molt, però no pagaria 20€ que val la experiència completa d’hora i pico ni fart de vi. Segur que al cap de poc serà poc més que gratis. Espero que Batman es mogui més a l’experiència completa (no es pot parlar de joc, no ho és). En aquesta demo almenys, només es podia mirar al teu voltant i fer el ximple amb els PS moves. Sense poder avançar en cap direcció. Van sortir agraïts de l’estand i vam marxar a fer un volt.
No se’ns donen bé els mapes i triguem una estona a trobar les escales d’accés al segon pis, on hi ha la zona retro. Aquesta estava plena de recreatives amb emuladors farcits de jocs i llocs on comprar gairebé qualsevol cosa amb botons que se’t pugui acudir si vas viure els anys 90. Vaig estar temptat de comprar una Game Boy Micro per 40€. No ho vaig fer, però aquesta me l’apunto… Vam trobar-nos l’estand d’Heroes de Papel, l’editorial que publicarà el llibre Console Wars en castellà i em van dir que no sortiria fins entrat l’any vinent… L’esperava abans… De ben segur que el treuen pels volts de Sant Jordi, però el noi no em va voler concretar.
Baixem de nou al primer pis i anem a l’estand de Nintendo. Juguem al Paper Mario, Rythm Paradise, Mario Party… vam fer uns riures disfressant-nos d’inkling a la zona d’amiibos i ens vam fer unes fotos. També vam poder provar la Nes mini, però va marxar la llum a l’estand. Mentre ho arreglaven vam posar-nos a xerrar a un dels nois de l’estand i en un moment de la conversa li espeto: “escolta tu, l’NX l’has vist, o què?” i per sorpresa meva es va fer un silenci incòmode seguit d’un: “eh… mmm… no però conec a un que potser…”. Mentia. El cabró l’havia vist i els seus ulls el delataven. Ens va deixar súper hypejat. Li vam dir que no retardessin més la consola i vam marxar per on havíem vingut.
Ens vam apropar de nou a veure com anava la cua impossible de Resident Evil 7… Per què us feu una idea, només us diré que els de l’escenari de Sony feien petits reptes de preguntes i respostes a la gent i el premi era poder avançar llocs a la cua. Desconec si a més a més calia registrar-s’hi. Crec que no. Per cert, vam veure una PS4 pro, en un expositor, en un raconet, sense ni un trist rétol.
I bé, a grans trets així va ser la nostra experiència VIP a la Barcelona Games World com a visitants VIP. Els organitzadors s’omplen la boca pels mitjans de comunicació afirmant que en aquesta fira tothom podria provar el que volgués… Creuo els dits pels 90.000 assistents que s’esperen entre divendres i dissabte. Per la meva banda, m’alegro d’haver pagat els 20 i pico euros i haver-me estalviat aglomeracions. Ja només per això, paga la pena.
Obi Joan Kenobi
Des de l’Alerta Jocs et donem les gràcies Obi Joan per compartir aquest gran article amb nosaltres! L’any que ve més!
ALERTAJOCS 
Wou! Quina enveja :'(! A vore si per a l’any que ve em veig millor de calés i puc anar-hi. Molt bon article, penya 😉
Bon article!! Pero no s’enten que hi haguin jocs que no es poden provar o que demanessin registre anticipat. La bgw 2017 ha d’apostar mes fort.
L’any que ve paga el passi VIP Alertajocs 😉