Primeres impressions: Miitomo i My Nintendo

Com ja sabreu, el dijous 31 de març es va activar a Europa la primera “app” de Nintendo per a mòbils i tablets (Android i iOS), anomenada MIITOMO.

I no es tracta d’un esdeveniment menor, sinó de l’inici d’una nova etapa en el sector de les aplicacions de videojocs/entreteniment a nivell global. Coneixent a Nintendo… més d’hora que tard es col·locaran a les primeres posicions de les aplicacions més descarregades.

Doncs bé, un cop descarregat Miitomo al meu mòbil i a la meva tablet (ambdós Android), m’he trobat un producte D’ALTA QUALITAT. Sí sí, molt bo. Ben dissenyat, gratuït, sense publicitat i que m’ha robat alguna rialla més d’una vegada.

En primer lloc has de crear el teu Mii, o importar-lo directament del teu compte Nintendo (Nintendo Account, vinculat a les consoles que ja tinguis). I tal i com passava al videojoc Tomodachi Life de Nintendo 3DS… n’esculls la forma de parlar i la seva personalitat (histèric-tranquil-alegre-depressiu…).

Llavors ens trobem l’únic punt crític de la història: enllaçar contactes. I es que el joc no té cap sentit si no comences a connectar-hi amb les teves amistat o coneguts. I l’única forma de fer-ho és a través de Twitter o Facebook. Tal com sona. En un primer moment pot semblar que no té importància, fins hi tot un punt molt positiu perquè Nintendo es posa les piles acostant-se a les grans xarxes socials… però té un inconvenient.

El més normal és que els nostres contactes més “gamers” no els tinguem ni a Twitter ni a Facebook, sinó com a contactes/amistats de 3DS, Wii U o de Miiverse (la xarxa social de Nintendo). I en canvi, aquestes connexions no hi són presents. Estrany.

Superat aquest punt, ja tenim al nostre Mii responent una bateria de preguntes (algunes realment bones i que fan “pensar una mica”) i comencem a acumular contactes d’altres usuaris amb els quals establir conversa a través d’aquestes “preguntes aleatòries” en format xat. Però no penseu en un xat típic i tòpic, allí també hi tenim els nostres Miis llegint les respostes en viu i “reaccionant” de forma inesperada. Molt divertit.

I després ja entra el tema més “mercantil” amb l’invent de la roba. A la botiga de Miitomo trobarem deu mil tonteries per vestir i disfressar el nostre Mii, però quan se’ns acaben les monedes del joc que ens regalen per complir “missions” (com rebre 5 m’agrada diaris o llegir respostes dels altres), tenim l’opció de treure la targeta de crèdit i fotre-li tant fort com vulguem.

Tot apunta a que en els propers mesos també tindrem opcions per canviar i personalitzar “casa nostra” tal i com pots fer a Tomodachi Life.

Conclusió: Nintendo no ha fet el salt a les “apps” amb un videojoc típic i tòpic (a lo Candy Crush) sinó que la seva estratègia està molt més ben pensada del que sembla. Introduint de nou els Miis a la societat, als casuals i a la nova canalla. D’aquesta forma s’asseguren crear un “vincle” dels usuaris amb el seu Mii i totes les apps que puguin utilitzar-lo en un futur (com un Mii Party o qualsevol altra cosa). Arriba a entretenir de debò, et passa el temps volant, i la bateria també s’esfuma volant. Tindrem els carregadors a prop.

MY NINTENDO – L’altre punt que volia comentar és l’estrena del nou “Club Nintendo” que a partir d’ara es dirà “My Nintendo“, i que l’han fet coincidir amb l’arribada de Miitomo (amb el qual queden enllaçats). my.nintendo.com

My Nintendo és la primera web de Nintendo que veig “actual”, decent, agradable i digna del 2016. Me’n feia creus de com van poder durar tants anys amb el disseny anterior de la web i del Club Nintendo… perquè eren penosos.

Ara, per aconseguir descomptes i marxandatge haurem d’acumular “monedes” d’or i de platí. Les d’or són les principals i bàsicament s’obtenen amb la compra de jocs a través de la botiga digital Nintendo eShop. Amb 20 punts d’or podem adquirir un DLC de Pikmin 3, per exemple.

I les monedes de platí (que trobem les normals i les de Miitomo, totes del mateix valor) són més fàcils d’aconseguir perquè es basen en l’acompliment de “missions”, com entrar a Miiverse un cop per setmana o enllaçar els comptes de Google+, Twitter o Facebook.

Finalment, mencionar que la WEB oficial de Nintendo també s’ha renovat i s’hi ha integrat la Nintendo eShop, podent comprar des de qualsevol navegador el videojoc que vulguem i trobar-lo descarregat quan tornem a casa. Ja era hora.