The Witcher 3: Wild Hunt [CritiCAT] anàlisi

Anàlisi de “The Witcher 3: Wild Hunt” (versió PlayStation 4)


MASSA GRAN

Tenia moltes ganes de perdrem per escenaris gegantins, medievals, plens de boscos plens d’arbres i matolls de totes les mides, amb un cicle de dia i nit, canvis ambientals i climàtics… en alta definició. És a dir… allò que esperava que em donés la saga The Legend of Zelda des de 1998.

Havia tingut la sort, fa uns anys, de provar (bastant) Skyrim… pel mateix motiu… però el vaig abandonar després d’adonar-me que tots aquells quilòmetres quadrats de què “xulejaven” eren un “copiar-enganxar” descarat.

The Witcher 3 m’ha omplert aquell buit que tenia… del tot… fins hi tot massa. És una aventura d’acció/rol de món obert (open world) titànica. Una passada. Només començar ja vull felicitar a tot l’equip de CD Projekt RED des d’aquestes línies. Ens trobem davant d’un dels grans videojocs de la nova generació de consoles i compleix en tot els seus apartats. Analitzem-los:


GRÀFICS: excel·lents

Els gràfics de The Witcher 3 només es poden analitzar “en conjunt“, és a dir, no us espereu aquell típic joc next-gen on t’amorres a les parets per veure les textures (fotos) més extremes de la història. The Witcher 3 és una completa oda al paisatgisme i a la natura.

Modelats, expressions, textures i altres elements tècnics podrien confondre’s perfectament amb altres vistos a la generació anterior… però quan els ajuntes TOTS al mateix temps en el mateix escenari, amb els seus efectes de llums i obres, projeccions, clima i un camp de visió brutal sense popping … ja ets dins. La sensació d’immersió i exploració, la varietat i singularitat de cada regió, illa, poblet, barri, caverna… iguala o supera el malaltís nivell de detall de Rockstar Games.

La història i els diàlegs, l’argument, té tant pes en aquest joc que m’ha faltat més “teatre”, més expressions facials i corporals per posar èmfasi en els moments i situacions duríssimes que planteja el joc. I si no ho han fet ha estat perquè és “massa gran”. S’han passat. Hauria preferit menys continguts (no necessito que un joc em duri 100 o 200 hores) a favor d’una major expressivitat dels personatges en certs moments.

Personalment he flipat moooolt amb les projeccions d’ombres i raigs del Sol entre les plantes, branques i troncs, amb les coloracions del cel, la distància de visionat (rocosa) i que fins hi tot es pugui bussejar (i explorar) tot el fons marí.

A continuació adjunto una galeria d’imatges ingame de Witcher 3 que vaig anar fent jo mateix a mesura que avançava en el joc:


MÚSICA: excel·lent

La música acompanya en tot moment i s’accentua en els moments clau de l’argument. També es comporta de forma espectacular cada cop que tenim un enfrontament (batalla) amb humans o monstres. Es situa entre l’èpica i el folk, d’una qualitat impressionant i amb l’ús d’instruments medievals que encaixen a la perfecció amb l’ambientació.

El joc és tan tan tan llarg… que potser alguna melodia se’ns farà repetitiva… però no perquè sigui dolenta. Sempre tenim l’opció d’anular (o afluixar) la música i quedar-nos amb els efectes de so.

I es que és amb els efectes de so que el joc guanya punts. Milers i milers d’efectes de tot tipus, espectaculars… sobretot si parlem de les bèsties i els monstres. Els roncs, crits, brams, xiscles de les sirenes, rots i pets dels soldats i altres habitants… el so de la natura, amb els rierols, grills, animals del camp i destacat: el vent, des de la brisa més suau a les ventades que fan espetegar les branques dels arbres.

Un altre aspecte bàsic a tenir en compte és el doblatge. Tothom parla. Una passada. Diàlegs llarguíssims, hores i hores de converses, perfectament doblades a l’anglès (tal com l’he jugat), que no desentonen en cap moment i que posen l’èmfasi de forma encertada des del primer minut a l’últim. Que no l’hagin doblat al castellà me la porta fluixa. Per a mi mai serà un punt ni a favor ni en contra d’un anàlisi.

Banda sonora completa:


JUGABILITAT: bona

L’únic apartat que us criticaré seriosament d’aquest joc. Que si molt rol i molt rpg i molta tonteria… però a l’hora de la veritat el control de The Witcher és ZELDA. I no té perdó de déu que l’any 2015, el control sigui més “dur” i “robòtic” que The Legend of Zelda: Wind Waker del 2002.

És a dir, el control és bo i funciona… però per favor… on van amb això tan primitiu? Em feia molta ràbia que lluitant contra grups d’enemics o monstres potents, tot acompanyés menys el control, amb un “Z targetting” que molesta més que ajuda. Jo estic acostumat als Zeldas que quan “fixes” un enemic, la càmera comença a jugar amb els angles… s’apropa i s’allunya de forma intel·ligent, mostrant bé i fent justícia a qui t’enfrontes. Amb The Witcher 3, la majoria de vegades, un cop eliminat el monstre m’hi acostava bé només per apreciar com era l’enemic i gaudir del seu excel·lent disseny ni que ja fos un cadàver plegat a terra. Una pena.

Fins hi tot van publicar una “suavització” dels moviments del protagonista en una de les últimes actualitzacions (perquè us en feu una idea). Si s’han basat en la jugabilitat de la saga Zelda… que la plagiïn del tot i bé.


CONTINGUTS: excel·lents

L’aventura principal pot durar tranquil·lament unes 50 hores… i completar les secundàries unes 20/30 més. Si us flipeu i voleu aconseguir totes les terciàries (els interrogants amb tresors amagats, campaments de bandits i coses menors) ja podeu sumar-ne 30 més. És una aberració de joc, no a l’abast de tothom.

Cal destacar que he gaudit més de les secundàries que de l’aventura principal. Són com aventures aïllades, amb la seva història completament independent ubicades en determinades zones del món. Torres abandonades on descobrim fantasmes que ens expliquen perquè han mort els seus habitants, novel·les d’amor entre camperoles i homes llop, conspiracions contra reis, carreres de cavalls, campionats de lluita… i totes genials i molt ben portades.

No té mode online ni el necessita. És una experiència per a un jugador de les que feien falta entre tants jocs cooperatius i pollades variades.


VALORACIÓ FINAL: 9

Un dels millors videojocs del 2015 sense cap mena de dubte. 100% recomanable i que s’adaptarà al nivell de qualsevol jugador (té 4 nivells de dificultat de bon principi). A més, vaig flipar molt amb el tracte de l’estudi CD Projekt RED cap als seus clients. Quan vaig obrir la capsa (versió bàsica) em vaig trobar que incloïa uns adhesius, un mapa desplegable del món, un CD de la banda sonora! i una carta d’agraïment recordant-me que el joc també té DLCs gratuïts.

Jo ja m’he casat amb aquesta gent, amb els polonesos de CD Projekt RED, que els desitjo la major de les sorts, que continuïn així, i que estaré expectant del seu proper projecte: Cyberpunk 2077. A veure si Nintendo es posa les piles i els compra abans no sigui massa tard. xd


Espero la teva opinió als comentaris. Anima’t!

Anuncis

Hi ha 3 comentaris

  1. Coincideixo en casi tot! I jo també crec que falla en el control. És com controlar el Link de vell.
    La merda de la PS4 es que no fa el recompte d’hores jugades i m’agradaria saber quant temps li vaig dedicar.

  2. La veritat es que es un joc que espero poder jugar algun dia. I per lo cque expliques i per lo que he llegit ha tot arreu esclar XD el joc no defrauda. Pero ara tinc una pregunta. I no espero que la contestis ara. Pero si, quan tinguis força rebentat i explorat tan historia, personatges i sistema de combat del com no…. Grandíssim Xenoblade X. T’has de mullar i en un bon anàlisis i sobre tot, triar un guanyador absolut. Apa, aqui et deixo el repte 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s