[Article d’opinió] Nintendo pot salvar-se… si vol.

Nintendero de naixement:

Em resulta molt difícil de redactar aquest article perquè el que ha passat fa només dos dies encara em rebota pel cap. A mesura que han passat els dies i les hores he tornat a veure un raig de llum entre la foscor més absoluta, però resulta que aquest raig de llum és al costat contrari d’on estava mirant fins ara.

Tinc 32 anys i des dels 9 que sóc nintendero (deixeu-m’ho dir així) gràcies a la NES, la SNES de cosins i amics, la N64, GCN, Wii i Wii U. I gràcies als jocs de Nintendo, estimo i segueixo el sector dels videojocs (també tinc una PS4).

mario 64

Durant aquests 23 anys sempre he estat al costat de les polítiques i la filosofia de Nintendo… fins que va arribar la Wii, i amb poc temps em vaig adonar què de qui estava a prop, era dels equips interns de desenvolupament de Nintendo, però cada cop més lluny dels directius i gerents de l’empresa.

La Wii va ser una moda:

Sí, allò que vaig negar durant tant de temps (per creure’m el discurs de Satoru Iwata sobre els “oceans blaus”), ha resultat ser una veritat com un temple. Nintendo volia convertir en “nous jugadors” a persones que mai havien tocat cap joc. Amb més de 100 milions de Wiis venudes semblava que ho havien aconseguit, però era una cortina de fum brutal. La gent ni es va comprar la Wii pels jocs, ni pel preu, ni pels anuncis… sinó pel boca a boca i perquè es va posar de moda (com qualsevol altre producte de masses).

wii

La Wii U va néixer de cul:

Els nintenderos de debò, vam esperar 6 llargs anys (amb etapa final decadent inclosa), acceptant la proposta de Nintendo (del senyor Iwata), que simulava una “recuperació econòmica i de relacions empresarials” després de les patacades de la Nintendo 64 i la GameCube.

Semblava que durant aquells anys s’havien tornat a “enfortir”, i que si la Wii s’havia quedat al marge dels jocs de les terceres companyies (third parties), només era pel handicap que suposava la seva menor potència (era menys potent per poder oferir un preu accessible als “nous jugadors”).

Què ignorant. Sort que l’any 2011, ja no recordo on, es van publicar els beneficis (acumulats) de les tres grans companyies del sector. Feu-li una ullada, si us plau:

Beneficis nets videojocs companyies des de 1981

Que volien recuperar-se econòmicament de què? De què? Aquesta gràfica no em marxarà mai del cap. És a dir, Nintendo, tot i venir d’una època “fosca” amb N64 i GCN, havia acumulat més del doble que Sony amb PS1 i PS2. Sony, amb la PS3 s’havia carregat tots els beneficis acumulats amb PS1 i PS2 (els anys següents es va recuperar). I Microsoft encara és hora que guanyi 1€ amb les seves consoles!

I va arribar el moment de presentar la Wii 2 (Wii U). Desastre vaginal. Històric. Ningú va entendre la proposta, ningú va entendre el nom, ningú va entendre perquè tornava a tenir la potència d’un Tamagotchi… però semblava que, -Oh gràcies Senyor!, tornava a tenir el suport de les thirds. La broma només va durar un any; el temps que van tardar en sortir les noves consoles PS4 i XOne. A partir de llavors, altre cop, l’abandonament massiu.

ea-wiiu-e31

Viatgem a principis de 2014. Amb poc més d’un any de vida ens trobem amb una Wii U de Nintendo completament marginada per les thirds, completament ignorada pels “casuals” que tant van mimar i cuidar a l’època Wii, i amb una Nintendo en ple procés de canvi a l’era HD (alta definició) incapaç d’organitzar un calendari de llançaments potable per les seves franquícies. Com si haguessin reduït a la meitat els seus equips de desenvolupament. Al·lucinant.

Nintendo E3 2015: DIGITAL EVENT – DIGITAL ENTERRAMENT

He presenciat totes les conferències de l’E3 des de que hi ha internet. Les he gaudit com un camell. Totes, les de Nintendo i les de les altres. Hi han anys bons, boníssims, regulars, dolents i pèssims… i no en recordo CAP com el de Nintendo d’aquest any. Cap. Ni un. Zero.

digital event

Des de Nintendo, ens han volgut fer creure des del principi que la Wii U tindria el seu ple suport. Que malgrat les males vendes i l’abandó de les thirds, ells continuarien al peu del canó, satisfent-nos amb els seus jocs (allò que ja vam viure amb N64 i GCN). I de fet, ho van aconseguir al principi amb Mario 3D World, DK Tropical Freeze, Bayonetta 2, Mario Kart 8… Però no. Ni de conya. Això ha estat un coitus interruptus constant.

La conferència m’ha deixat ben clar que no tenen NI PUTA IDEA de com salvar la Wii U. Per molt que ho desitgin. I arribat aquest punt de l’article (que se’m escapa de les mans per moments, perdó), us presentaré els dos camins que pot prendre Nintendo a partir del 2016.

CAMÍ 1: Wii U, la zombi

Si ens creiem el discurs de Nintendo, la Wii U és a l’equador del seu cicle vital, i tindrem jocs fins a finals del 2017. L’any vinent sortiria el nou Zelda… i … nous jocs que diuen que no volen ensenyar perquè encara falta molt (mare de déu). El panorama third no l’arreglen ni de conya, perquè la PS4 i XOne són dos clons, i un mateix joc third surt el doble de rendible. Mai tornaran a haver-hi versions de jocs third destacats per a Wii U.

Per altra banda, les vendes tampoc les solucionaran ni que treguin el millor Pokémon Open World Super Extreme que puguin parir. Les “masses” ni coneixen la Wii U, ni la coneixeran, i quan la coneguin ja tindran una PS4 o una XOne (que venen i vendran com a xurros).

ps4 vs xbox one

Final del Camí 1: Número de Wii U venudes per sota de GameCube (21 milions) + relació amb les thirds estancada totalment + (el pitjor de tot) esgotament i abandonament dels seus seguidors, els més fidels del sector, els nintenderos! Als que van ignorar durant la Wii (tots la tenien per jugar a les sagues de Nintendo) … i als que hauran estafat amb l’agonia de la Wii U. Per ara és l’escenari que ens planteja Nintendo, i a mi em sembla el pitjor i el més escandalós. Una vergonya.

CAMÍ 2: Nintendo 7, la fada padrina

La fada padrina és un personatge típic dels contes tradicionals. La seva presència és esporàdica, només desencalla la trama i desapareix.

Nintendo pot salvar-se… si vol. Què necessita Nintendo per recuperar la seva imatge, les vendes i la confiança dels seus seguidors? Aquestes són les meves propostes:

  • Abandonar la Wii U. Donar un any de marge als usuaris actuals i a futurs compradors perquè decideixin què volen fer. Durant la tardor de 2015, anunciar que la Wii U rebrà els últims jocs durant els següents 12 mesos. Rebaixa brutal del preu de Wii U (149€). Treure dos jocs de qualitat durant el 2016 i SOBRETOT respectar i situar el llançament de Zelda U entre setembre i octubre de 2016.

Zelda Wii U

  • Que la NX es digui Nintendo 7. Prou Wiis. Prou noms originals i filosòfics. Si la gent és imbècil i volen noms imbècils, dóna’ls noms imbècils (Windows 10, PlayStation 4, iPhone 6, GTA V, Porky’s 3), doncs NINTENDO 7. I després la N8 i després la N9 i després la N10 fins que els exploti el cervell.
  • Nintendo 7 més potent que PlayStation 4. Punt crucial: la N7 ha de ser una consola “pont“. Un producte que ajudi a Nintendo a posicionar-se a l’altura (i al swag) de Sony i Microsoft. Que no em venguin més pollades d’estratègies i d’històries de sa puta mare. Totes aquelles pollades han fracassat. Aquí teniu la puta Wii U, feta merda, gràcies a les vostres estratègies de mercat d’elit.

Serà imprescindible una potència que permeti l’arribada de tots els multis (de les thirds), corrent SEMPRE a 1080p i 60 FPS. Serà bàsic que si alguna versió en surt guanyant, sigui la de N7. I si les thirds per si soles no fan el salt a N7, QUE CORRIN ELS BITLLETS. No pot faltar cap FIFA, ni cap Need for Speed, ni cap Call of Duty, ni CAP Grand Theft Auto VI! Collons! Tant costa de pillar-ho? Hòstia puta! Si caguen bitllets de 500€!

gta v

  • Retrocompatibilitat i Pro Controller. Què fem amb els comandaments? Jo sempre he defensat l’evolució dels comandaments de Nintendo. És amb l’evolució dels comandaments que han evolucionat els videojocs. No en tinc cap dubte. Però alerta! No caiguem al parany altre cop. Si Nintendo vol “innovar” que ho faci, però que sempre doni totes les facilitats del món a qui no vol innovar. Les thirds (i els master race) volen Pro Controller… doncs que sigui el comandament de sèrie.

No estic dient que abandonin el GamePad ni el Wiimote, perquè m’encanten; només dic que no obliguin a les thirds a adaptar-hi els multis a la força (perquè és un dels motius pels quals han passat del GamePad i de la Wii U).

pro controller

Després no els costa res, dissenyar la N7 totalment retrocompatible amb Wii / Wii U i fins hi tot fer promocions o el que sigui perquè els antics usuaris tinguin “avantatges” i el procés de transformació no resulti tan traumàtic.

  • Online de qualitat i gratis. Que no s’apuntin al carro de Microsoft i de Sony. L’online de pagament és un dels punts febles de la competència. No agrada a ningú. La N7 ha d’oferir el joc en línia gratuït per marcar-se un punt. I aprofitar bé el canvi de plataforma digital que farà Nintendo entre 2015 i 2016 (amb Dena), que no sigui una llar d’infants. Siguem seriosos. Que no em venguin més la rucada de protegir els infants… per favor… si els pares no saben activar el control parental que se’l follin a tots.

Avui en dia ningú es planteja una consola que no aposti per la connectivitat, pels xats de veu, per la interacció amb les xarxes socials… En el fons són xorrades, que no costen res, però que t’allunyen de les noves generacions si no les ofereixes. No es pot nadar (sempre) contracorrent.

  • Renovació de personal. Fora Iwata, fora Reggie. Adéu pallassos. En algun moment vau ser útils i competents, ara ja no. En moltes ocasions us vaig aplaudir, ara ja no. No comparteixo ni la vostra política d’empresa, ni les vostres idees, ni les vostres declaracions. És necessari un canvi generacional. I sé que és perillós, perquè pel camí es pot perdre “la màgia” de Nintendo … o pot suposar un canvi massa dràstic cap a les noves tendències de mercat.

Però sí, ara mateix, i tal com estan les coses, és l’ara o mai. És el moment ideal per jugar-se-la. Ha de ser una transformació, no un maquillatge.

iwata reggie

  • Data de llançament de N7: Black Friday 2016. Arribem al punt que m’ha suposat més feina de tot l’article. Espero explicar-me bé i que us agradi. Arribem al moll de l’os. El factor més important de l’estratègia que plantejo per Nintendo. El K.O. a la competència: el control absolut dels tempos i els cicles vitals de les consoles.

Si hi ha una cosa que els fans de Nintendo somnien des de fa dècades (i amb la que els haters es fan caqueta només de pensar-hi), és en una consola de Nintendo que disposi de tots els exclusius marca de la casa + tots els grans jocs de les thirds.

Fàcil. Aconsegueix quadrar el llançament de la teva consola (que recordem, serà una mica més potent) UN ANY* després que la resta. Això et permetrà obtenir les millors versions dels jocs third i només et perdràs els de la primera fornada que sempre acostumen a ser fluixos i de traspàs.

A més, i de retruc, el jocs exclusius marca Nintendo SEMPRE lluiran d’escàndol i es recuperarà l’esperit de les antigues consoles (SNES, N64 i GCN).

*Un any de marge i, sempre que es pugui, aprofitant el Black Friday americà. Amb els anys he vist que es tracta del millor moment per vendre i promocionar el que vulguis.

M’agradaria que miréssiu aquests gràfics que mostren com quedarien les coses. I penseu que la meva proposta de la Nintendo 7 sempre apunta a la Nintendo 8 (2021), quan Nintendo podria arrencar, per fi, una generació amb probabilitats d’èxit. En el fons, la N7 està plantejada com un salvavides per sobreviure durant aquesta generació (PS4 i XOne) i arribar amb forces a la següent.

cicle vital videoconsoles 01

cicle vital videoconsoles 02

Com veieu, hi ha temps de sobres perquè la Nintendo 7 tingui una vida “digna”. Aquesta fada padrina tindria un cicle de vida equivalent al de N64 o GCN. I el de Wii U quedaria exactament igual que la primera XBOX, i no és broma: 1468 dies de vida.

Per tant, si els meus càlculs no fallen, PS4 i XOne tindran una durada molt semblant a PS3 i X360. Temps suficient perquè Nintendo, amb una N7, revolucioni el galliner i en surti reforçada DE VERITAT.

Si Nintendo, tal com sembla, pretén treure la “Wii U 2” al 2017 es tornarà a trobar exactament al mateix punt. La PS5 i la Xbox4 tornaran a ser clons, molt més potents que la de Nintendo i per llavors jo ja m’hauré penjat o algo.

  • No repareu en costos. Nintendo compra SEGA. El punt i final al meu article. És l’últim perquè seria “l’optatiu”, però des del meu punt de vista, un dels més potents i decisius. Nintendo guarda milers de milions de dòlars a les seves arques. Això és un fet.

No insinuo que malgastin ni un cèntim, però és una obvietat que el sector dels videojocs el mouen les exclusivitats, les franquícies, les llicències i els maletins plens de bitllets verds.

Per començar compraria SEGA. Sencera. No em deixaria ni al personal de la neteja. Sumar totes les franquícies de la mítica companyia… i ressuscitar-les dignament seria una bomba per Nintendo. Si esteu folrats… com podeu deixar que Yu Suzuki implori clemència amb #SaveShenmue a la conferència de Sony? Per favor… [facepalm].

sonic & tails

Després compraria Bayonetta. I seria només una de les noves franquícies que compraria/crearia per compensar amb les clàssiques de Nintendo, per satisfer en exclusiva als jugadors “adults“. Tinc claríssim que cada cop tindran més pes al sector perquè aquells nens de 9 anys, encara que no vulguin, s’estan fent adults i canvien els gustos.

I per acabar, l’última despesa GORDA que considero necessària, aniria cap allò que Sony sap fer tan bé: el màrqueting. Prou “Show de Mario felino”, prou anuncis de subnormals, prou tonteries. Jo aniria a saco! Llogaria les millors empreses de publicitat del planeta, amb campanyes agressives, que renovin i potenciïn la marca, i sobretot: que sàpiguen realitzar un bon treball d’anàlisi i recerca del feed-back amb els usuaris.

Si et tanques a l’habitació més alta de la torre més alta a crear les teves genialitats… no et servirà de res. Nintendo necessita ESCOLTAR als usuaris, les opinions, les demandes, els suggeriments, les crítiques, els desitjos, els elogis… tot. Per no estancar-se i viure en un món paral·lel com ha estat fent des del llançament de la Wii fins al lamentable E3 2015.

nintendo new building

Bona nit.

Anuncis

Hi ha 2 comentaris

  1. Jo no desconfiaria tant de Iwata i de Nintendo. Pels jugadors de wiiu és una mala temporada pero poden girar la situació en mig any.
    Això que esta passant no es normal i per mi que en porten alguna de cap.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s