Satoru Iwata, president de Nintendo, fa dies que omple les notícies de webs especialitzats i d’altres de generalistes, tant japonesos, europeus i americans. El resum de tot plegat és bastant fàcil de fer:
Les previsions de vendes de Nintendo per al 2013 (més concretament d’abril de 2013 a abril de 2014) eren de 9 milions de Wii U a tot el món, i fa pocs dies va rebaixar la xifra fins als 2,8 milions. UN DESASTRE ABSOLUT. Els motius? Diversos: el valor del ien, la crisi econòmica, que si plou, que si neva… i sobretot la INCOMPETÈNCIA per part de Nintendo a l’hora de presentar la consola al món i promocionar-la (publicitat pèssima i quasi nul·la).
El resultat: Satoru Iwata demanant disculpes als accionistes de la companyia, assumint públicament el fracàs de les vendes de Wii U (que portarà Nintendo als “números vermells” per tercer any consecutiu) i ANUNCIANT un canvi de rumb imminent. El president reconeix que no ha estat prou atent a l’expansió i evolució del mercat a occident (EUA i Europa) i que, per altra banda, l’èxit rotund de smartphones i tablets ha canviat l’escenari en molt poc temps.
I ara què? Doncs ningú sap res del cert. Uns especulen que Nintendo entrarà al mercat dels mòbils… uns altres que entrarà al mercat dels mòbils però només com a promoció i ganxo… uns altres que matarà la Wii U i en traurà una de nova per fer front a PS4 i XOne… uns altres que Nintendo traurà el seu propi mòbil… uns altres que acabarà com Sega i que només farà jocs per altres consoles…
Jo el que tinc molt clar i el que us puc garantir és que Nintendo té les arques de la casa tan plenes que podria suportar 5 o 6 consoles noves més fracassant com Wii U. Hem de tenir en compte, a més, que per l’altra banda, Nintendo 3DS va com una seda, i sense competència. Per tant, són capaços de mantenir viva la Wii U durant el seu cicle de vida lògic (fins al 2016-2017) i preparar fins llavors la “nova estratègia” de mercat. Abastint-la amb els jocs que tenien programats des de bon principi, tal i com ja vam viure amb Nintendo 64 i Nintendo GameCube. Crec que el pitjor que podria fer Nintendo en aquests moments és PRECIPITAR-SE.
Amb els nous edificis inaugurats durant les últimes setmanes i la reestructuració interna de Nintendo Japó i Amèrica, està clar que no els ha agafat per sorpresa i que fa temps que hi donen voltes. Esperem veure els primers fruits ben aviat pel bé de Nintendo i de rebot, pel sector dels videojocs.
PD: Que facin el favor de pagar d’una vegada per totes a una bona companyia publicitària.
ALERTAJOCS 
El problema de Nintendo és el seu enfocament i posicionament en el mercat com a videoconsola infantil. Per molts grans videojocs que facin «orientats sobretot a un target infantil», la compra de les videoconsoles ja no és una decisió de compra dels més petits de la casa sinó dels més grans. Avui en dia, un pare no només comprarà una videoconsola pensant només en el seu fill sinó també en ell mateix i en aquest context Xbox One i PlayStation 4 guanyen. És per aquest motiu que la Nintendo 3DS (les portàtils sempre són més personals) està tenint més bons resultats. A tot això, crec que la Wii U és qui realment ha presentat una novetat més interessant i de futur «pensant sempre en la jugabilitat i en les seves posibilitats» més enllà d’un millorament de gràfics.