Anàlisi Beyond: Two Souls

ellen-page-sera-protagonista-de-beyond-two-souls

Quan es parla de Quantic Dream és difícil encaixar els seus jocs dins d’una categoria. Molts els consideren aventures gràfiques, uns altres pel·lícules interactives, altres ni els consideren videojocs, però el que sí que s’ha d’estar d’acord, és que quan Quantic Dream obri la boca per mostrar qualsevol cosa, tot el món calla.

Poc es coneixia d’aquest nou títol encapçalat per David Cage. Una demostració tècnica que res tenia a veure amb ell, algunes paraules del nou títol, fins que fa una any, es va desvetllar el títol i part de la seva trama amb algunes dades tècniques d’interés com que els actors Willem Dafoe i Ellen Page encarnarien als protagonistes.

 beyond-two-souls-boxart-472x600-areajugones

Nom: Beyond: Two Souls

Desenvolupat per: Quantic Dream

Distribuït per: Sony

Any de llançament: Octubre 2013

Gènere: ¿?

Disponible: PlaySation 3

PEGI: 16

Per a qui no conega als desenvolupadors, Quantic Dream són una desenvolupadora de jocs amb seu en França fundada a l’any 1997. El seu cap pensant David Cage és culpable de crear els guions més complets del món dels videojocs. Entre les seves joies es troben títols com: Omikron: The nomad Soul (títol per PC i Dream Cast), Farenheit (precursor del gènere “pel·lícula interactiva”), Heavy Rain (Títol que els va afamar encara més) i del que es parlarà a aquesta ressenya Beyond: Two Souls.

La història de Beyond: Two Souls conta la vida de Jodie Holmes (Ellen Page). Jodie és una xiqueta amb un don un poc peculiar, està lligada a un ens paranormal nomenat Aiden. Aquest ens té diversos poders com posseir o estrangular éssers humans i la telecinesis. El problema ve que Jodie no el pot controlar i la gent del seu voltant li té por i la rebutja. Separada de la seva família, és ingressada en la unitat d’activitats paranormals on el professor Nathan Dawkins (Willem Dafoe) mitjançant diversos experiments li ajuda a controlar a Aiden en benefici propi. A partir d’ací començara una nova etapa en la vida de Jodie on viurà tota mena de situacions carregades d’acció, drama, intriga i tota mena de clixés dignes d’una gran novel·la o pel·lícula de Hollywood.

No cal dir que el joc es basa en les decisions que el jugador pren en cada moment i per fer això el guió juga en tot moment amb el sentiments del jugador. Tristesa, por, ràbia, menyspreu, indiferència, són alguns dels estats pel que es passarà a mesura que s’avança. Aquestos sentiments faran que es prenga una decisió o un altra, fent que la història canvie depenent de com afecte a cada un. Potser en més d’una ocasió, després d’haver triat vinguen remordiments o curiositat per conèixer que haguera passat si s’haguera escollit un altra opció, fent que una vegada s’ha finalitzat es torne a jugar i així poder veure com seria la vida de Jodie si aquesta hagués sigut més dolenta o més compassiva.

 Beyond-Two-Souls-Gameplay-Video

L’única pega que es pot trobar són els talls inesperats on es passa de sobte d’una Jodie adulta a una nena petita. Aquest recurs és prou bo, però com qualsevol altre, si s’abusa d’ell es crea cert rebuig per part del jugador a continuar jugant. Estar en una escena molt interessant i canviar a una avorrida no es que motive molt. Tot i així una vegada es comença el jugador tornarà a endinsar-se en la història i costarà molt que apague la consola.

L’apartat tècnic… MERAVELLÓS. NO es pot dir més sobre el gran treball que han fet els xics de Quantic Dream. Val que els escenaris no són molt grans i que en molts casos al ser escenes de vídeo no donen pas a caiguda de fotogrames. Però el nivell de detallisme, la realitat de les textures, els jocs de llum, els plànols cinematogràfics, la captura de moviments, la gestualitat dels rostres dels protagonistes on una mirada descriu més la situació que mil paraules, els efectes de l’aigua i el foc… i així es podria estar tot el dia lloant el bon treball fet en aquesta aventura. Quasi es pot dir que pareix que ve d’una plataforma de la nova generació i no que siga de PlaySation 3.

El mateix es pot dir de la seva Banda Sonora. Aquesta va ser el projecte final del difunt compositor Normand Corbeil. Aquest va morir el darrer 25 de Gener d’aquest mateix any per causa d’un càncer de pàncrees. Es per això que l’autor Lorne Balfe (autor de la BSO de Assassin’s Creed III) va substituir a Corbeil acabant la seva obra, però deixant el seu estil imprés en tota l’obra. Una banda sonora orquestrada amb talls de tot tipus. D’ Acció, d’intriga, de misteri, de persuasió, de tristesa, etc. Un gran treball i molt acord al tipus de joc que s’està jugant.

Pel contrari la jugabilitat és el camp més criticat de tots. Però abans de parlar per parlar, s’ha de dir que els controls són exactament el que s’espera d’una aventura d’aquest tipus. En tot moment es diu per on s’ha d’anar, i la llibertat de moviments és famosa per la seva absència. Però com s’ha dit abans, no és res dolent pel tipus de joc que és. Els controls han sigut millorats comparant-los amb Heavy Rain. Poder controlar al personatge tan sols amb la palanca analògica sense necessitat de polsar cap botó és un pas avant. Al poder controlar tant a Jodie com a Aiden, David Cage va proposar poder jugar dues persones al mateix temps. En veritat és un afegit per si es té companyia mentre es juga, que l’altra persona puga interactuar un poc, ja que en cap moment es partirà la pantalla en dos o interactuaran Jodie o Aiden al mateix temps. Així mentre un jugador controla a Jodie, l’altre ho fare amb Aiden quan l’aventura o el jugador ho trobe necessari.

El controls de Jodie són molt fàcils d’agafar. Amb la palanca analògica esquerra es faran els moviments del personatge i amb la dreta s’interactuarà amb els objectes. Els “Quick Time Events” es faran com sempre amb els botons, però existeix un nou mètode de baralla, on es gastarà la palanca dreta havent-la de girar on apunten les mans o el cos de Jodie. Pel contrari Aiden es controla com si fora un joc en primera persona. Amb les dues palanques analògiques es controla el moviment, i s’interactua amb el botó L1 i alguns moviments analògics depenent de si es vol moure un objecte, asfixiar o posseir a algú. Com novetat s’ha inclòs el poder fer servir un telèfon intel·ligent o una tauleta com a comandament. Tan sols s’ha de baixar l’aplicació i connectar-lo mentre s’està jugant. Els controls es simplifiquen i es tot un detall per a que la gent que no està acostumada a jugar, puga gaudir d’aquest títol o simplement per aquelles persones que vulguen jugar a dobles i no tinguen dos comandaments DualShock 3.

En conclusió, Beyond: Two Souls és un joc que de la mateixa manera que va passar amb els darrers jocs de Quantic Dream, o el lloes o l’odies. A mi personalment m’ha fascinat. No vull entrar en comparacions amb Heavy Rain o Farenheit, ja que aquest no és una seqüela. És una aventura completament nova, que millora algunes coses i empitjora altres. El que si es pot dir, és que mentre es juga et posa els sentiments a flor de pell, es passa per diferents estats d’ànim, en més d’una ocasió es tindrà més d’un esglai i tot sense tindre la necessitat de polsar mil combinacions de botons ni haver d’estar endinsat en una guerra.

PROS

-Un guió que et posarà els pels de punta.

-Depenent de com és el jugador, la història canviarà gràcies a les decisions.

-Aire fresc, després de tant jocs de matar sense cap sentit milers d’enemics.

-Si es torna a jugar, por sortir una història completament nova,

CONTRES

-Que molts l’odien per no ser un “mata mata”

-Que no siga multi-plataforma per a que gents sense PS3 puga jugar-lo.

-Els salts lineals del guió.

Per tot això la nota que li done és:

SOBRESALIENT

Perquè té un guió increïble, pel seu apartat gràfic de matrícula, per la seva banda sonora, i perquè de vegades ve de gust jugar a aquesta mena de “pel·lícules interactives”. Encara que a dia d’avui el preu tire d’esquenes, és un joc que qualsevol prestatgeria hauria de tindre, encara que siga la versió “platinum”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s