Anàlisi Luigi’s Mansion 2

luigi-Mansion-2[1]

 

De sempre quan es pensa en Nintendo, venen al cap totes les aventures i hores d’entreteniment que han proporcionat els jocs de Mario, Link o Samus. Però a partir de l’any 2001, Miyamoto i companyia van donar al jugador un nou motiu pel qual recordar a Nintendo. Una aposta difícil i arriscada (sobretot per ser un títol d’eixida d’una nova generació de consoles) que tot i que no va vendre com s’esperava, si que va tindre una gran acceptació dels fans i dels no tan fans, que van trobar en Luigi un nou personatge tan o més carismàtic que el propi Mario.

La primera “terrorífica” aventura del germà menut de Mario, endinsava al jugador dins d’una gran mansió infestada de tota mena de fantasmes, trencaclosques i misteris acompanyats d’una gran banda sonora i uns efectes de llum què ja voldrien jocs actual rendir de la mateixa manera. A més la implantació de la “succiona-ens” recordava als més veterans als “caça-fantasmes” i al clàssic “arcade” Tumblepop de la ja desapareguda desenvolupadora japonesa Data East.

Doncs bé, 12 anys després d’aquell joc, i quan ja es pensava que mai es tornaria a veure un altre joc d’aquest tipus, arriba Nintendo i sorprèn als fans amb una continuació directa d’aquell mític joc de GameCube. A més portàtil i amb efectes tridimensionals estereoscòpics.

 PS_3DS_LuigisMansion2_PEGI

Nom: Luigi’s Mansion 2

Desenvolupat per: Next Level Games

Distribuït per: Nintendo

Any de llançament: Març 2013

Gènere: Aventura

Disponible: Nintendo 3DS

PEGI: 7

Tota aquesta tasca a vingut de la mà dels canadencs Next Level Games. Aquesta empresa sempre s’ha dedicat a crear jocs per consola des de l’any 2002. Entre els seus treballs es poden trobar jocs com NHL Hitz Pro o jocs esportius tan característics de Nintendo com els Mario Striker tant de Game Cube com el Charged de Wii.

La història d’aquesta seqüela està un poc ficada amb calçador. No es sap molt bé d’on ve, però existeix una “lluna fosca” i aquesta té un efecte tranquil·litzador sobre els fantasmes. El “professor-fessor” aprofita aquest efecte per poder estudiar a tots els ens que ronden per la vall. De sobte la lluna es trenca en diverses parts i els fantasmes tornen a comportar-se de manera hostil. El “professor-fessor” havent-se d’amagar al seu búnquer, tele-transporta a Luigi contra la seva voluntat per a poder aconseguir de nou les peces de la lluna i que la vall torne a la tranquil·litat. Com podeu veure, les històries dels jocs de Nintendo mai han sigut “best sellers” i mai han sigut importants ja que el més important sempre ha sigut la jugabilitat d’aquest.

 Luigis-Mansion-2_1

Com al primer joc, la mecànica del joc consisteix en explorar i atrapar els diversos fantasmes que es poden trobar a les diferents estàncies de la mansió. Però a diferència de la primera part, el jugador té més d’una mansió la qual explorar. Un total de 6 més una secreta que es desblocarà una vegada s’hagen trobat tots els col·leccionables. Cada mansió té guardada una part de la lluna fosca i la missió de cada una es divideix en sub-missions. Cada vegada que es troba l’objecte a cercar, es derrota al fantasma “clau” o es repara qualsevol artefacte, el “professor-fessor” trucarà a Luigi i el tele-transportarà fins al búnquer per fer un reconte de tot el que s’ha trobat i donar-li noves ordres. Al principi les sub-missions sabran a poc, però s’agrairà quan us trobeu viatjant en un transport públic, i només tingueu uns 15 minuts per fer la “partieta”.

Les eines que farà servir Luigi són les mateixes que en la darrera entrega, amb la novetat d’una nova llanterna la qual mostrarà la realitat de les habitacions. Es a dir, els fantasmes per fer de les seves, faran transparents mobles, portes, etc. El jugador ha de ser un poc espavilat per cercar-les i enlluernar-les. Així es podran trobar diners, gemes i fantasmes “Boo”. Pel contrari per atacar als enemics s’haurà d’utilitzar la llanterna i acte seguit aspirar-los amb la “succiona-ens 5000”.

Quan Luigi es tele-transportat, es contaran els diners arreplegats a mode de punts d’experiència, els quals ampliaran la potència de les eines. També a cada mansió n’hi han diferents coses a trobar, com els “Boo” (un per cada sub-missió) que als trobar-los tots donaran accés al mode “d’infiltració gradual” (anar per tota la mansió de manera aleatòria caçant fantasmes) i gemes (que com he dit abans serveixen per desblocar una mansió extra).

Les mecàniques dels enemics estan tallades pel mateix patró. Els bàsics, amb enlluernar i aspirar serà suficient per enderrocar-los, però amb altres s’haurà de trobar el patró a seguir, ja que alguns portaran escuts que repelaran la llum, o s’amagaran de forma ràpida per a no ser succionats amb tanta facilitat. Es pot dir que el joc té un bon sortit d’enemics.

L’única pega que es pot trobar és que no han implantat el Circle Pad Pro als controls. El control no és gaire dolent, però es troba a faltar poder girar 360 graus mentre es succiona un fantasma. Amb les dues palanques analògiques s’haguera pogut implantar el mateix control que a Game Cube, i així poder gastar un accessori que va costar 20€ i que només 4 jocs l’utilitzen.

Els gràfics s’han millorat un poc definint-los molt bé a l’alta definició de la portàtil, però no han canviat l’estil i això és d’agrair, ja que gràcies a això, el joc continua amb la mateixa essència que va enganxar tant fa 12 anys. En quant a les tres dimensions… han fet un bon treball, però (això és personal) es troba a faltar que no tinga cap relleu, i que només s’hagen esforçat amb la profunditat, sent en cap moment imprescindible per resoldre trencaclosques. D’aquesta manera fa gracia jugar amb aquesta visió però no és una cosa que s’haja de lloar.

 LuigisMansion2

El mateix es pot dir de la música que han fet servir en aquesta nova entrega. Mentre es recorren les diferents mansions, sonaran diferents melodies molt paregudes (algunes són les mateixes) a les escoltades en Game Cube. Inclús si es polsa la creueta, es podrà escoltar la veu tremolosa de Luigi dient diferents frases.

En conclusió Luigi’s Mansion 2 és un joc divertit, entretingut i amb molts trencaclosques per poder exprimir tot el suc. Continua amb les mecàniques que tant van agradar, i han millorat algunes altres per poder agradar a més públic i no sols als nostàlgics. L’únic inconvenient que es pot trobar és la plataforma triada per fer aquesta seqüela. Potser una Wii o la nova WiiU haguera sigut una millor plataforma per poder fer una continuació digna. Això no vol dir que siga un joc dolent, però la franquícia podria haver donat molt més joc amb la potència d’una nova consola de sobretaula.

PROS

Per fi un nou joc de Luigi’s Mansion

– Música i gràfics seguint l’essència

– 6 mansions i moltes hores que dedicar a cada una.

– Nous i diversos enemics que trauran de polleguera a més d’un.

CONTRES

– El mode en línia avorrit.

– Que no haja estat desenvolupat per una consola de sobretaula.

– Que s’hagin oblidat del Circle Pad Pro, quan aquest podria haver donat per a molt.

Per tot això la nota que li done és:

 Notable

Perquè és un joc molt divertit, perquè els de Next Level Games han sabut agafar una franquícia com aquesta i desenvolupar un joc molt addictiu. Però com passa en tots els jocs de Nintendo costarà que baixe el preu i per 45€ es tenen millor opcions. Tot i així és molt recomanable

Anuncis

Hi ha un comentari

  1. Felicitats per l’anàlisi… jo encara estic per la tercera mansió, però estic d’acord amb tot el que dius. A més a més, és un joc que hauria lluït molt més en sobretaula.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s