Anàlisi GTA V

Molts del jugadors veterans, recordaran l’any 1997 per l’entrada d’una nova llicencia de joc anomenada Grand Theft Auto. El joc no tenia gràfics punters en tres dimensions, ni una banda sonora puntera, ni tan sols una bona jugabilitat (era un joc molt difícil). Aleshores, què tenia per haver agradat tant als jugadors? Doncs una nova mecànica de joc en la què s’havia de fer el bandarra i a més et recompensaven per allò. Missions on portar a prostitutes al seu lloc de treball o posar una bomba en un banc per poder atracar-lo, tot dins d’un gran escenari en forma de ciutat, va crear un nou estil de jugar a videojocs i a més amb polèmica (cosa que beneficia a publicitar-lo molt més).

GTA va tindre continuacions en les mateixes plataformes (PlaySation i PC) a cada qual més polèmica, però la revolució del gènere va arribar de la mà de GTA 3 l’any 2001. La mateixa mecànica de joc, però amb un nou entorn gràfic tridimensional molt ben polit, un bon argument i una bona mecànica de narració i una banda sonora variada i digna d’un títol com aquest. Una volta de torca en un gènere que encara no s’havia estancat. La desenvolupadora Rockstar ho havia aconseguit de nou i la polèmica que acompanyava a les darreres entregues, també va estar present amb la tercera entrega del lladre d’autos més famós del món virtual. D’aquesta manera, Rockstar va passar de ser una xicoteta desenvolupadora a convertir-se en un referent per a tot aquell que crea o vol desenvolupar videojocs.

Nom: GTA V Desenvolupat per: Rockstar North Distribuït per: Rockstar Any de llançament: Setembre 2013 Gènere: Món obert (Sandbox) Disponible: Ps3, Xbox360 (mes avant en PS4, Xbox One i PC Versió analitzada: Xbox360 PEGI: +18

Rockstar North, coneguda abans com DMA Design, ha sigut de nou l’encarregada de portar a la vida la nova entrega de la saga (és lògic, ja que són els pares). La companyia escocesa d’ordinadors i videojocs, va ser creada per David Jones i va portar a la vida diferents jocs a banda de la coneguda saga com Menace, l’excusivitat de N64 Body Harvest o l’espectacular i addictiu Lemmings.

GTA V situa al jugador en una nova ciutat, Los Santos. Si Liberty City està ambientada en la ciutat de Nova York, Los Santos fa el mateix amb la ciutat de Los Ángeles. Dins d’aquest entorn de platges, famosos del cinema, bandes organitzades de diferents ètnies es troben tres personatges. Franklin és un gàngster de tres al quatre, què es dedica a l’embargament de cotxes. Michael és un lladre de bancs retirat amb una gran depressió creada per una dona que no el vol i un parell de fills què només saben què només saben que viure dels diners guanyats pel seu pare. Per últim està Trevor, Neuròtic, drogoaddicte, antic company de treball de Michael i actual propietari de Trevor Phillips Entrerprise, empresa que es dedica a la compra-venda d’armes i drogues. La vida d’aquestos personatges transcorre de manera normal, fins que les casualitats del destí fan que els seus camins es creuen.

L’argument d’aquesta nova entrega no té molt de novetat, però el joc innova en la forma de com és narrat. A mesura que es van desblocant els personatges, el jugador pot canviar en qualsevol moment el personatge, fent què la història estiga escrita al gust del consumidor, a banda de tenir tres punts diferents de vista.

Gràficament el joc es veu de meravella. El motor RAGE creat per la mateixa desenvolupadora, arriba fins un punt què toca la perfecció en aquesta generació. Tot i que en alguns punts es veu molt paregut a la darrera generació, n’hi han punts que es poden destacar com els efectes de llum tant artificial com natural, els detalls de les textures, la sensació de velocitat quan s’està dins d’un cotxe o una moto, les textures de l’aigua i un llarg etc de petits detalls que fan de la ciutat de Los Santos una estància molt agradable.

També s’hauria de parlar de la fluïdesa en la que es mou la ciutat. Moltíssima gent per tot arreu, amb milers de converses què escoltar (només si es sap anglés), molts més cotxes què esquivar i tot a 30 fotogrames per segon. De nou s’ha de lloar al motor gràfic i als desenvolupadors per aconseguir fer-lo funcionar tan bé. L’única cosa la qual es pot criticar d’aquest apartat són les animacions dels personatges. Tot i que han millorat un poc, segueixen sent molt quadriculades i poc fluides. Dóna un poc de vergonya admetre que jocs com Sleeping Dogs tinga una millor animació en quant a baralles cos a cos o salts. Tot i així es pot dir que és un detall sense importància veient el gran treball que han fet en els altres apartats.

L’apartat musical ve a ser com sempre s’ha fet en aquest tipus de jocs. Mentre es va caminant de forma lliure tan sols s’escoltarà el so normal d’una ciutat (cotxes, parlotejades de la gent, etc). Mentre es fa una missió s’escoltarà part de la banda sonora original creada per al joc, la qual ve a ser una barreja de música orquestrada amb música feta amb sintetitzadors. Però la joia de la corona ve quan es condueix qualsevol tipus de vehicle. És on l’usuari podrà triar entre diferents tipus d’emissores de radio, cada qual amb una temàtica musical diferent. Des de rock clàssic, passant per la música clàssica fins arribar a l’electrònica més actual. Així que es podrà escoltar des de grups com The Cult, Snoop Dog, Elton Jhon, Britney Spears o els canyeros Zombie Nation. Com podeu veure, Rockstar no es xafiga els dits i escolleix una banda sonora sense discriminar cap tipus de gust musical.

Amb el tema jugable es tenen menys dues o tres interaccions noves. GTA V ve a ser el mateix de sempre, però tenint infinitats de coses a fer dins de la ciutat… què més dóna que siga el mateix de sempre? Robar cotxes, contractar prostitutes, anar a clubs de striptease, jugar al tenis, al minigolf, pegar a qualsevol que no t’agrade pel carrer i crear una gran “melee” en mig d’una plaça, ser perseguit per una vintena de cotxes patrulla, llançar-se en paracaigudes, suïcidar-se saltant de l’edifici més alt de la ciutat, buscar salts acrobàtics, pujar en la muntanya russa, festejar amb xicones (l’opció de fer-ho amb xicons encara no s’ha implantat), sortir de copes amb amics, mirar postes de sol i contemplar el cicle lunar (tot un detall que no sols siga lluna plena), trobar-se amb diferents personatges cada qual més llunàtic i un llarg etc del què tan sols es pot trobar diversió durant hores. Missions de tot tipus i ben variades. Obligatòries i optatives, minijocs i de relax, amb molta acció i trets o d’infiltració, etc. A banda d’un nou mode de personalització de les armes a gust del consumidor

A banda del de sempre, es troben nous detalls com el poder triar diferents personatges. Aquesta característica dóna fluïdesa i dinamisme a la partida com per exemple en una missió on estiguen actuant dos dels tres protagonistes principals. Mentre s’està intentant obrir una caixa forta, el jugador pot canviar de personalitat i poder cobrir amb un rifle franctirador. Això fa més fàcil la tasca i una nova fórmula de narració. També s’ha de dir que és una manera de fer un poc de trampa, ja que mentre no utilitzem a un personatge, aquest serà guiat per intel·ligència artificial. Així el jugador podrà triar la tasca més fàcil, ja que a la intel·ligència artificial no la mataran a no ser que un falle en la tasca imposada.

 

Cada personatge a banda de tenir una personalitat diferent, també tenen una qualitat o poder que els caracteritza. Michael com Max Payne podrà ralentitzar el temps en les escenes de trets, per poder sortir amb vida en les hordes difícils. Franklin tindrà un poder paregut, però amb els cotxes. El poder ralentitzar el temps quan es condueix farà que el jugador puga sortir airós en persecucions o en diferents curses. Per últim Trevor tindrà la habilitat de colpejar més fort als enemics en baralles cos a cos. El que en principi pareix un afegit, s’ha de dir que en molts moments s’agraeix molt tenir aquestes habilitats, a banda de que el joc t’anima a utilitzar-les en dife

En conclusió, Grand Theft auto V és un joc de matrícula d’honor. Tot i que Rockstar va ser la creadora d’aquest gènere, moltes desenvolupadores han fet treballs similars i de forma molt correcta. Títols com Sleeping Dogs, Mafia, Saint Row (el 3 i el 4 tan sols), El Padrino han begut de les mels de GTA i la veritat és que ho han fet molt i molt bé. Però a cada nou títol de la saga Rockstar demostra que són els millors fent aquest tipus de jocs. Història que des del principi enganxa, gràfics que lleven l’alè, música que farà moure qualsevol extremitat lliure mentre es va desencadenant un caos a la carretera, etc.

PROS – Història magnífica. – Tres personatges, tres punts de vista diferents del joc. – Més de 100 hores de joc en mode d’un jugador. – Banda sonora per a tots els públics. – Los Santos, una ciutat que dona molt de joc. – Les tres càmeres que es poden triar, molt útils a l’hora de conduir.

CONTRES – La conducció dels vehicles no l’han millorat molt. – Algunes animacions. -Algunes missions un poc avorrides (la veritat es que poques).

Per tot això la nota que li otorgue a Grand Theft Auto V és:

SOBRESALIENT

Perquè tot i que és un joc increïble i llinda amb la perfecció, a vegades pot resultar un poc repetitiu, sobretot quan es vol avançar en l’argument i per fer una missió obligatòria s’ha d’agafar un cotxe i recórrer distàncies molt llargues.