Anàlisi Sleeping Dogs

Cover

Fa 10 anys enrere (més o menys) la desenvolupadora Luxoflux amb el recolze d’Activision, va traure el primer d’una serie de jocs anomenats True Crime per als sistemes PS2, Xbox i Game Cube. El primer d’aquestos estava ambientat en la ciutat de Los Ángeles i el segon a la ciutat de New York. Tots dos jocs agafaven les mecàniques dels mons oberts (els anomenats en anglès “Sandbox”) on el jugador podia visitar tota la ciutat i interactuant amb ella, fent diferents missions, curses, jocs d’atzar, etc.

El joc del qual parlarem avui va començar sent la tercera part d’aquesta saga. Dic que va començar sent-ho, ja que Activision va deixar de costat el projecte i varen ser els Canadencs United Front amb l’ajuda dels japonesos SquareEnix, els qui li van donar la vida de nou. Un ressorgir deixant de costat els EEUU, el nom de True Crime i amb algunes noves mecàniques que el milloren molt en comparació amb els seus germans grans.

United Front Games van nàixer a la ciutat de Vancouver (Canadà) l’any 2007. Tot i que són una desenvolupadora independent, van començar molt fort sent el seu primer títol ModNation Racers al 2010. Des d’aquell títol s’han aplicat més seriosament sent Sleeping Dogs el seu segon i Little Big Planet Karting el tercer. Tots dos per al mateix any (2012). També s’ha de dir la fenomenal ajuda que van fer amb l’últim Tomb Raider amb les textures.

Sleeping Ressenya

A Sleeping Dogs s’adoptarà el paper de Wei Shen. Un policia que torna dels Estats Units per embolicar-se en una missió especial: endinsar-se dins de les triades de la ciutat per poder desmantellar als caps. Com ve sent normal, es començarà sent un no res i poc a poc s’anirà pujant i endinsant-se més, deixant a Wei en un dilema sobre si el que fa està bé o no.

La història com podeu veure té tots els típics i tòpics del gènere “explotation” dels anys 70 i 80, però pot ser que molts de vosaltres li trobeu més versemblança amb la pel·lícula de l’inspector Tequila Hard Boiled de John Woo estrenada a l’any 1992. Que siga d’aquest gènere no vol dir que siga per a res dolenta, tot el contrari. La trama principal està ben desenvolupada donant intriga, acció, venjança i sentimentalisme. L’únic que es pot llançar en cara és que no es tinga una disjuntiva moral la qual porte a diferents desenllaços. És a dir, durant tot el joc Wei ajudarà tant a les triades com a la policia, i no és res nou que el jugador puga triar a quin bàndol vol pertànyer. Al no contindre aquesta interactivitat, el guió és un poc planer i això pot fer que molts jugadors us pugueu avorrir a meitat del joc.

Amb el tema gràfic s’ha de ser un poc crític. Tot i que els personatges principals estan prou ben fets, la ciutat de Hong Kong sembla un poc quadriculada, tant pels edificis, com pels cotxes. La càrrega de textures de vegades i segons la situació és molt lenta. La il·luminació és un poc tosca, sobretot perquè es passa de la nit al dia sense cap tipus d’avís (dins del cotxe és de nit, es surt quan s’arriba al lloc desitjat i ja és de dia). I per últim tan sols n’hi han 5 tipus d’enemics, als quals tan sols li canvien el color de la roba el dels cabells.

Amb el tema de la conducció, les animacions dels accidents estan mancats de realitat. No veig normal que a 200km/h es tinga un accident amb una moto i Wei no perda ni la posició mentre va volant pels aires. Un s’esperaria que isquera volant del seient, però a Sleeping Dogs es tindrà tot el contrari. Però del que pitjor es pot parlar és de la utilització de fotografies en dos dimensons per omplir els escaparates de les tendes o el gènere de les paradetes dels mercats. Tècniques de principis de segle que inclús en els últims jocs de PS2 o Xbox ja no ho feien. Així que és imperdonable que amb la tecnologia que es pot fer servir a dia d’avui no hagin vigilat més aquestos detalls.

Tot i que no han aprofitat al 100% el motor Havok, sí que han fet coses molt bé. La ciutat està completament viva: plena de gent, de cotxes, de sons, de converses, de baralles, etc. I tot a 30 fotogrames per segon sense haver cap caiguda de velocitat. No puc dir que és una copia de la ciutat perquè mai he estat, però dóna molt de goig tan sols passejar per la ciutat.

Al contrari que passa amb altres jocs d’aquesta generació, Sleeping Dogs té el seu punt fort amb la jugabilitat. Deixant a banda els gràfics i inspirat en la saga de Grand Thief Auto dóna tot el que promet. Un món completament obert i prou variat amb moltes coses a fer. Missions principals, un bon grapat de secundàries, objectes col·leccionables, secrets,etc.

Les missions principals i les secundàries són prou paregudes, l’únic que les segones no influeixen de cap manera en la trama principal. N’hi ha de tot tipus, des d’extorsionar als comerciants de la teva zona, fins curses de cotxes, escortar a persones, perseguir a diferents sospitosos. A banda inclou molts mini jocs com obrir portes, instal·lar micròfons, piratejar càmeres de seguretat, rastrejar telèfons mòbils, cantar a un “karaoke” i la recerca de diferents objectes com les figures de Jade (què donaran noves combinacions d’atacs) santuaris (incrementarà la vida) o caixes de seguretat (donaran diners i nous accessoris de roba). També s’ha de dir que les missions principals ja siguen per part de les triades o per la policia donaran punts d’experiència, amb les quals es desblocaran noves habilitats específiques de cada bàndol, com emprar una palanqueta per obrir cotxes més fàcilment, temps bala al sortir d’un cotxe disparant, etc.

Al igual que passa amb tots els jocs d’aquest tipus, els controls dels cotxes no són el seu punt fort. Si s’agafa un cotxe o una moto normals, un pot moure’s per la ciutat sense causar cap desperfecte, però si s’agafa un dels ràpids… pot ser un complet caos fins que no s’agafe el punt als controls.

El que si que es pot dir què és el punt fort del joc són les baralles cos a cos. Com bé diuen al principi del joc, a Hong Kong és molt difícil trobar armes, així que les baralles amb els punys són el pa de cada dia. La mecànica és la mateixa que es va implantar amb els Batman de la desenvolupadora Rocksteady. Combinacions de colps, claus de Judo i quan un enemic s’il·lumina en roig s’ha de polsar un botó per fer un contraatac i així defensar-nos. Al principi les baralles seran dures, però la cosa canvia quan un s’aprèn el patró d’atac dels 5 tipus d’enemics: Els primets no blocaran cap tipus d’atac o de clau. Els primets amb caputxa blocaran la meitat dels atacs, però els atacs forts els colpejaran sempre. Els punkis blocaran tots els colps ja siguen fluixos o forts, així que toca esperar a que ataque i fer un contraatac per poder colpejar-lo o agafar-lo i encastar-lo amb qualsevol objecte de l’escenari. Els grossos no blocaran cap atac però no es deixaran agafar i s’ha d’anar en compte per que ells si que et poden agafar i llevaran prou vida si no et defenses bé. I els últims són els que porten un arma blanca que tenen el mateix patró que els primets encaputxats, però si t’agafa una ganivetada et lleva molta salud.

Amb les fases de trets (són escasses en comparació amb les baralles cos a cos) la intel·ligència artificial dels enemics és molt bàsica, tarden molt a disparar i apuntar al cap és molt fàcil per aquest motiu.

De la música no es pot dir molt, com en qualsevol joc d’aquest gènere no es tindrà música a no ser que es puge a un cotxe o una moto i ací és on tindrem diferents emissores de ràdio amb diferents temàtiques com Rock clàssic (Queen, Deep Purple, Robert Palmer) Rock dur ( Fear Factory, Soulfly) Música clàssica (Bach, Beethoven) i algunes amb temes xinesos que un no ha escoltat mai, però que fan un bon paper temàtic.

En conclusió, Sleeping Dogs és un bon joc. Es podrien haver fet millor algunes coses i sobretot haver innovat una mica més alguns apartats per a que no fora un altre clon de GTA. Tot així és divertit, no té una dificultat molt elevada i afirma la frase de molts usuaris de “els gràfics no són el que més importa”. Moltes coses a fer (tot i que moltes missions són molt paregudes) moltes habilitats per desblocar i una temàtica xinesa poc explotada en els videojocs.

Pros

Contres

-Molta varietat de missions: Curses, baralles, minijocs, fotografies, karaoke, etc

-Millorar les habilitats de Wei mitjançant punts d’experiència

-Ciutat molt gran i molt viva.

-No poder triar en quin bàndol vols anar.

-Els gràfics.

-No innova res i el van vendre com la revolta dels Sandbox. Recorda molt a The Godfather amb els gràfics i a Yakuza per l’ambientació i les baralles entre mafiosos al carrer.

Per totes aquestes coses la nota que rep Sleeping Dogs és:

Notable

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.