Anàlisi Tomb Raider

Tomb-Raider-2013-621x350

Quan es parla de Tomb Raider a tot el món li ve al cap l’imatge d’una Lara Croft poligonal com a protagonista d’una de les millors aventures en un videojoc. El primer títol de la saga, va canviar per complet les mecàniques dels jocs de plataformes allà per l’any 1996. Core Design va barrejar plataformes en tres dimensions, amb acció, exploració i un guió molt ben detallat. Molts jocs van vindre darrere seguint el mateix estil (11 en total sí es té en compte Tomb Raider Anniversary) i moltes desenvolupadores van adaptar aquestes mecàniques en títols com la trilogia del Prince of Persia, Soul Reaver, Indiana Jones i la tomba del emperador, inclús els actuals Uncharted han begut d’aquestes mels.

A l’E3 del 2011, molts jugadors es van quedar bocabadats amb l’anunci d’un nou joc de la saga. La sorpresa d’un nou disseny de la protagonista i el complet canvi de les mecàniques de joc van estar donant que parlar fins al dia de llançament. Però, li ha sentat bé aquest canvi a la Saga?

Ressenya Tomb Raider  

Els culpables de tot aquest projecte són els Americans Crystal Dynamics. Aquesta xicoteta desenvolupadora de jocs va començar la seva carrera a l’any 1992 en unes oficines de San Francisco, creant jocs per la consola 3DO i per al PC. La seva carrera va créixer quan la productora Eidos Interactive la va comprar a l’any 1998 (productora que donava suport a Core Design amb el seu Tomb Raider). Amb el tancament de Eidos, la desenvolupadora va passar de mans, i va recaure en el bressol de la japonesa SquareEnix, la qual va donar carta blanca per crear aquest ambiciós projecte

Recordem que Crystal Dynamics ha sigut la responsable de 3 bons jocs de la saga (Legend, Anniversary, Underworld), a banda de ser també els responsables de jocs tan memorables com la trilogia de Gex the Gecko, Pandemonium 2 i de l’aclamada saga Legacy of Kain Blood Omen i Soul Reaver.

Doncs bé, com s’ha dit aquesta nova entrega no té res a veure amb el ja vist a la saga. El jugador es troba davant d’una nova i joveneta Lara Croft, viatjant amb un equip d’arqueòlegs, cercant l’illa de Yamatai la qual amaga la llegenda de la misteriosa reina del sol. Durant el trajecte, Lara i el seu grup es veuran presos per una tormenta què farà que naufraguen i apareguen cadascú en una part d’una illa on una habitants un poc hostils els complicaran la vida. 

Sense voler dir més sobre la trama principal, tan sols es pot comentar que Tomb Raider té una història més profunda i més adulta que les darreres. El treball fet amb Lara és fantàstic. Veure l’evolució de la protagonista al llarg de tot el joc, que va des d’una joveneta quasi ingènua fins convertir-se en una supervivent en tota regla, però sense perdre cap tret de feminitat. Aquesta nova Lara, ja no és la prepotent saquejadora de tombes preparada per sortir sense cap ferida de qualsevol infortuni. Ara, Lara patirà, tremolarà, es farà mal, lluitarà i plorarà pels seus companys i dubtarà del seu potencial, és a dir, una Lara més humana amb tots els trets d’una protagonista femenina. 

Gràficament es pot parlar molt bé del tot el joc en general. El disseny de l’illa és apoteòsic. Tot està molt ben detallat al mil·límetre, cases, salts d’aigua, pedres, castells, coves, inclús els efectes de l’aigua i del foc estan molt mimats, sobretot en coves on Lara té l’aigua quasi al coll i a de sostindre una torxa per poder veure el camí. En més d’un moment i sobretot pujat a un bon cim, es poden gaudir de paratges tan bells que pareixen una postal del lloc més meravellós del món. Però que es pot dir malament del Cry Engine 2 si aquest pot reproduir ombres realistes, recrear núvols sense utilitzar textures planeres, etc. I tot a 30 fotogrames per segon, sense patir cap ralentització.

En quant als personatges… tan sols es pot lloar el treball de tot l’equip. De vegades un es preguntarà si en veritat són actors reals, ja que els detalls tan ben definits, el gran treball amb els gestos, les ferides marcades al llarg de tota la partida i la magnífica captura de moviments, retransmetran totes les sensacions hagudes i per haver del joc. Això què vol dir? Que si Lara es fa mal, farem una ganyota de dolor. Si s’ha de fugir de qualsevol perill, el jugador estarà tens fins que no arribe a un lloc segur,etc.

Jason Graves Skywalker StandLa música també és una bona conductora de sentiments. Una barreja de música orquestrada amb instruments japonesos (com els shamisens, shakuhachis o taikos), explosions, trets, grunyits d’animals i silencis, on només s’escoltarà el so del vent mentre acaricia l’herba i es sent el só d’una cascada de fons, però sempre fent sonar algunes melodies que faran recordar l’essència dels jocs clàssics. La culpa de tota aquesta meravella sonora la té Jason Graves. Qui és eixe? Us preguntareu algun de vosaltres… Jason Graves és el creador de les bandes sonores dels jocs Dead Space i Dead Space 2, a banda de guanyar un premi BAFTA a la millor banda sonora per el primer Dead Space. Així doncs no es podia esperar menys.

Com s’ha pogut veure, l’apartat artístic és impressionable, però, què passa amb la jugabilitat? És un joc divertit? Doncs la resposta és que sí. Tomb Raider no fa res que cap joc haja fet abans, però tot el que fa, ho fa bé. Els controls són fàcils d’aprendre i responen sense cap retràs. Tot i que el joc va guiant per on s’ha d’anar, al poder tornar cap enrere i no existir cap mur invisible, sempre es tindrà la sensació d’un món obert.

La mecànica de joc és molt bàsica (com s’ha dit abans). S’ha d’arribar des del punt A fins al punt B, i entre mig unes quantes plataformes i baralles. Sona simple, i en veritat ho és!, però les plataformes i les fases d’escalar s’han dissenyat molt bé i les baralles amb els enemics s’han de plantejar abans d’endinsar-se en tota la gresca, perquè sinó la paraula “game over” apareixerà molt ràpid a la pantalla. Lara tindrà sols un total de quatre armes amb les què defensar-se. Una pistola, un rifle, una escopeta i un arc, a banda d’un piolet què es podrà emprar per escalar i per als atacs cos a cos.

Els jugadors veterans i fans de Tomb Raider trobaran a faltar l’arma principal de Lara. Les dues pistoles que representaven a la protagonista ja no hi seran. En canvi el gran treball que han fet per implantar l’arc com a nova arma característica de Lara ha sigut tot un encert. Al principi costarà un poc fer-se amb ell, però amb un parell de millores i pràctiques, podrà ser la millor arma de tot el joc.

Entre mig s’han implantat noves tasques com la caça amb la què es guanyarà experiència, la qual donarà a triar noves habilitats i la cerca de peces mecàniques amb les què es milloraran les armes emprades. També es podran fer algunes missions secundàries com la recerca dels diaris dels personatges els quals faran entendre millor la història, tombes secretes amb trencaclosques a l’interior i més objectes que a banda del assoliment/trofeu que es guanyarà si s’agafen tots, no serveixen per a molt.

Arribats fins a aquest punt, molts de vosaltres pensareu que us trobeu davant d’un joc de matrícula, però a mesura que es va avançant vos donareu compte de que no és així. N’hi han errades amb el context que poden desfer la credibilitat de la trama. Errades com la quantitat d’espelmes que n’hi han als temples o a les tombes. Suposadament estan a una illa sense recursos, d’on es trauen tantes?. També es podria parlar dels poblats de barraques. D’on es trauen tots els enderrocs per fer aquestos poblats i damunt amb muntacàrregues elèctrics? No hi ha electricitat en tota l’illa, però els muntacàrregues són elèctrics… i no val dir que n’hi han generadors de combustible, perquè estaríem en la mateixa pregunta, d’on trauen el combustible?. I si es parla de les morts de Lara, en trobem una (la més violenta) on Lara es empalada pel cap per una branca, mentre descendeix per uns ràpids. Lara tracta de treure’s la branca quan aquesta ja ha travessat tot el seu cervell. No és que siga un especialista en medecina, però una mort com aquesta no crec que done molt de temps a reaccionar.

Al principi de la partida es donarà la tasca de caçar, ja que Lara després de l’accident està morta de fam. Al matar un parell de conills i un cérvol, el jugador pensarà que està davant de tot un joc de supervivència, però quan es porta cosa d’un hora jugant, un s’adonarà de que la caça és un simple afegit per aconseguir punts d’experiència, i que no hi ha res més per ser un joc d’aquest tipus. I a no ser que el jugador tinga molta paciència, no crec que es dedique hores i hores a la caça.

Es troben molt a faltar els enfrontaments amb diferents animals salvatges, així com els trencaclosques. Si alguna cosa havia representat molt bé als Tomb Raider era la lluita amb les diferents ordes de llops, rates penades, ossos, dinosaures de tot tipus i la quantitat de trencaclosques els quals frenaven l’avanç de la partida, al no saber com pujar a un lloc on s’amaga la clau que obrirà la porta al següent nivell. Amb aquesta nova aventura, tan sols n’hi hauran uns pocs enfrontaments amb llops i els pocs trencaclosques no són obligatoris per poder continuar, sent la gran majoria missions secundàries.

Millorar les armes pot crear una bona sensació, però a banda de l’arc, millorar les armes de foc no farà més fàcil o violenta la tasca d’acabar amb els enemics. Així que si no us interessen molt els assoliments/trofeus, molts de vosaltres ni vos molestareu en cercar els baüls que contenen les peces.

El joc en línia, tot i que no inventa res, és molt divertit. Baralles per equips, en solitari, tots contra tots, etc amb el sistema de combat no gaire difícil del joc principal fan d’aquest cooperatiu, un extra prou interessant. A banda de poder triar entre molts personatges secundaris i a mesura que guanyem partides, es podran desblocar encara més.

En conclusió Tomb Raider és un joc molt bo. Una història que farà que el jugador vulga continuar-la, uns gràfics que deixen bocabadats a qualsevol, una manera de narrar que endinsarà al jugador de tal mode, que es creurà tot el que passa dins de la pantalla i una mecànica de joc ben implantada sense ser repetitiva en cap moment. El problema ve amb algunes missions que com s’ha dit abans, a no ser que sigues un caça assoliments, no crec que perdis molt de temps fent-les i continues amb la trama principal. Això sí, QUINA TRAMA PRINCIPAL! Digna d’una nova generació de Tomb Raider, la qual encara que lleva punts forts dels anteriors jocs, li dóna la volta a la truita amb noves mecàniques diferents.

Pros

Contres

– Història que fa endinsar-te.

– Un entorn molt detallista amb un mapa molt gran i variat.

– La banda sonora.

– La nova Lara més femenina que mai

– La falta de més trencaclosques.

– Algunes errades de guió.

– Aconseguir objectes que no serveixen per a res.

– Que les 12 hores que dura la trama principal, es facen tan curtes.

Per tot això la nota que Alerta Jocs li dóna a Tomb Raider és:

Notable Alt

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.